Pel país. Per la gent. Pel futur.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
Fecha del documento
No consta
Fecha de consulta
2026-11-18
Versión
1
SHA-256
f0b6d8e0bf7fc6a75206ac4a6b0b7e0e31745b147fae86d341916562d6a433fd

Copia literal extraída automáticamente del PDF oficial; consulta el original

PDF oficial

Página 1 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

Eleccions al Congrés 2026 Programa electoral PEL PAÍS. PER LA GENT. PEL FUTUR.

Página 2 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

Eleccions al Congrés 2026 Programa electoral

Página 3 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

PREÀMBUL........................................................................................................................ 5 A. DEFENSAR EL PAÍS....................................................................................................7 A. Autodeterminació, democràcia i drets........................................................................................................7 B. Protecció efectiva de la llengua catalana..................................................................................................9 C. Defensa de l’escola catalana.........................................................................................................................10 D. Finançament i sobirania fiscal....................................................................................................................... 11 E. Cultura catalana i defensa d’un espai

comunicatiu nacional.......................................................... 12 F. Més sobirania i competències...................................................................................................................... 14 G. Unió Europea, projecció internacional i cooperació............................................................................ 15 B. DEFENSAR LA GENT................................................................................................18 A. Pla de xoc sobre l’habitatge.......................................................................................................................... 18 B. Cost de la vida....................................................................................................................................................20 C. Un model econòmic i una fiscalitat més justes

.................................................................................... 21 D. Més feminisme, més drets LGBTI+ i més antiracisme...................................................................... 23 E. Treball digne i seguretat social garantida.............................................................................................. 25 F. Reindustrialitzar el país.................................................................................................................................. 28 G. Impulsar una transició energètica justa, ecològica i accessible................................................... 29 H. Garantir el futur de la pagesia, la pesca i el món rural....................................................................... 32 I. Reptes de la societat digital

........................................................................................................................34 J. Avançar en la protecció i el benestar dels animals.............................................................................35 C. DEFENSAR ELS SERVEIS PÚBLICS............................................................... 37 A. Inversions en infraestructures i garanties d’execució....................................................................... 37 B. Una xarxa ferroviària al servei del país.....................................................................................................39 C. El sistema de serveis socials com a pilar de l’estat del benestar.................................................. 41 D. Enfortir la sanitat pública

............................................................................................................................... 41 E. Més eines per la millora de la seguretat.................................................................................................. 42 F. Enfortir el municipalisme...............................................................................................................................43 G. Universitats i recerca públiques, accessibles i de qualitat............................................................. 44 ÍNDEX

Página 4 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

Página 5 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

5 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA PREÀMBUL Som en un d’aquells moments en què la història ens posa a prova com a poble. L’amenaça d’un govern del PP i de Vox posa en risc moltes de les conquestes col·lectives que tant ens ha costat aconseguir. Ens hi juguem la llengua, l’escola catalana, els drets de les dones, els drets dels treballadors, la sanitat pública i les nostres institucions. Ens hi juguem el país que som i el país que volem ser. Però també ens hi juguem una altra cosa: el dret a viure dignament. Perquè la gent està patint. Els salaris no abasten per fer front a l’encariment de la vida, accedir a un habitatge digne s’ha convertit en una qui- mera i els serveis públics, al límit del col·lapse, no donen les respostes que la ciutadania necessita. I, da- vant d’aquesta realitat, el govern de Pedro Sánchez no ha estat a l’altura. No ha fet prou

per garantir que arribar a final de mes deixi de ser una preocupació, per frenar l’especulació amb l’habitatge o per assegu- rar que els trens funcionin. Ni tampoc ha estat capaç de posar fi a la corrupció que continua esquitxant les institucions de l’Estat. Aquestes eleccions van de tot això. Però, sobretot, van de tu. De la teva vida, dels teus drets, de les teves oportunitats i del futur que volem construir col·lectivament. Perquè no n’hi ha prou amb resistir davant les amenaces: cal avançar, conquerir nous drets i garantir-nos un bon futur compartit. Des d’Esquerra Republicana tenim clar què cal fer i assumim el compromís de treballar per aconseguir-ho. Aquest programa electoral recull el nostre projecte i les nostres propostes, articulades al voltant de tres grans prioritats: defensar el país, defensar la gent i defensar els serveis públics. Ens hi deixarem la pell per aturar l’extrema dreta, defensar els teus drets i millorar la teva vida.

Página 6 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 6 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral

Página 7 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

7 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA A. DEFENSAR EL PAÍS En aquestes eleccions, els catalans ens hi juguem molt. No només perquè ens trobem en un moment clau per al futur del nostre país, sinó també perquè l’amenaça d’un govern del Partit Popular i de VOX posarà en risc la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre autogovern. Catalunya fa temps que és a punt de col·lapsar. Tenim un país de vuit milions de persones amb unes infra- estructures i serveis per a sis milions. I això fa que la qualitat dels serveis públics se’n vegin afectats. Des de fa temps, Esquerra Republicana, sovint en solitari, ha estat treballant i negociant per aconseguir revertir aquesta situació, mitjançant un acord de finançament que aporti gairebé 5.000 milions d’eu- ros anuals per als nostres serveis públics, la condonació de bona part del deute i la gestió catalana de Rodalies

per posar fi a un servei pèssim. Necessitem una Esquerra Republicana forta per enllestir aquesta tasca i per continuar guanyant sobirania a cada pas, en benefici dels treballadors i les classes mitjanes del país. Però també necessitarem una Esquerra Republicana forta si, finalment, hi ha un govern del Partit Popular i de VOX a Madrid. Catalunya s’haurà de defensar dels atacs d’aquesta coalició espanyolista que intentarà acabar amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre autogovern. I, davant d’aquesta amenaça, només una Esquerra Republicana forta podrà defensar el nostre país, la nostra cultura i la nostra gent. A. Autodeterminació, democràcia i drets Catalunya té dret a exercir l’autodeterminació, i són els catalans i les catalanes qui han de decidir el futur polític del país. Com a partit independentista, Esquerra Republicana mai no renunciarà a la llibertat del nostre poble i

continuarà defensant que l’autodeterminació és la millor manera de resoldre democràtica- ment el conflicte polític amb l’Estat espanyol. El suport a l’independentisme continua ben vigent. El 43 % dels catalans, segons el darrer baròmetre del CEO, es mostra a favor de la independència. La diferència amb els contraris a l’independentisme es troba en els nivells més baixos des de 2022. A més, el 76 % dels catalans està d’acord a exercir el dret a l’auto- determinació. Esquerra Republicana continuarà defensant aquestes posicions polítiques, que es troben al cor de la nostra formació, a les Corts. També cal una Esquerra Republicana forta per persistir en la defensa dels drets i les llibertats en un Estat on s’han vulnerat constantment les darreres dècades. En primer terme, cal derogar la Llei mordassa, una norma absolutament lesiva per als moviments socials i la dissidència política, que va

aprovar el PP però que el PSOE ha mantingut. De la mateixa manera, cal suprimir els delictes d’ofensa als sentiments religio- sos i d’injúries contra la Corona. En matèria de memòria, cal reconèixer i reparar les víctimes del Servei Militar Obligatori a l’Estat, tal com Esquerra Republicana ha reclamat intensament durant la XV legislatura. A més, cal convertir la comissa- ria de Policia Nacional de Via Laietana en un espai de memòria i finalitzar l’auditoria de béns espoliats pel franquisme a entitats i associacions, exigint a l’Estat que compleixi amb la Llei de Memòria Democràtica i estableixi les responsabilitats pertinents.

Página 8 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 8 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 1. Dret d’autodeterminació. Negociar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya amb acompanyament internacional, amb la Unió Europea i el Consell d’Europa com a faci- litadors, en línia amb la resolució Cilevičs del Consell d’Europa i les bones pràctiques determinades per la Comissió de Venècia (2007). 2. Derogar la Llei mordassa. La Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana es va dis- senyar per reprimir, principalment, els moviments socials, les persones i les organitzacions que llui- ten i protesten per drets i llibertats que mereix la població. En aquest sentit, cal derogar aquesta Llei i revisar tot el marc normatiu que restringeix drets fonamentals, com ara els de protesta, mobilitza- ció i llibertat d’expressió. La llei mordassa, mentrestant, no s’hauria d’aplicar en els

territoris amb les competències de seguretat transferides, perquè puguin usar íntegrament la seva pròpia norma en aquesta matèria. 3. Suprimir els delictes d’ofensa als sentiments religiosos i d’injúries i calúmnies contra la Corona i contra les assemblees legislatives. Eliminar del Codi Penal aquestes previsions que privile- gien determinades persones i institucions per sobre d’altres. La seva presència en la legislació penal resulta contraria al principi d’igualtat davant la llei. Cal posar fi als tipus penals que s’usen per com- batre la dissidència política i aplicar càstigs exemplars. 4. Aprovar una llei estatal de desaparició forçosa de menors per garantir veritat, justícia i repa- ració. Milers de famílies continuen sense saber la veritat sobre els seus fills, víctimes d’un entramat institucional que va permetre segrestos, adopcions irregulars i desaparicions forçades. L’Estat ha

fracassat en aprovar una norma que asseguri investigacions rigoroses, accés a arxius, proves d’ADN i suport jurídic i psicològic a les víctimes. Sense aquesta llei, les famílies es veuen obligades a recórrer a tribunals estrangers o a iniciatives privades, i es perpetua la impunitat. Aprovar aquesta llei és una qüestió de justícia, de reparació i de compromís democràtic amb la veritat. La norma ha de garantir que cap cas quedi sense investigar i que les víctimes rebin el reconeixement i el suport que mereixen. 5. Reconèixer la realitat de les Víctimes del Servei Militar Obligatori (1976-2001) i treballar per aconseguir veritat i reparació. Resulta urgent la desclassificació d’arxius militars, judicials i adminis- tratius relacionats amb abusos i morts de soldats a causa dels maltractaments en el servei militar obligatori. Cal promoure una declaració d’assumpció de responsabilitat

política de l’Estat pel dolor i la manca de protecció als joves sota la seva custòdia i establir mecanismes de memòria i reparació per a les víctimes i les famílies afectades. 6. Finalitzar l’Auditoria de Béns Espoliats pel Franquisme a Entitats i Associacions. Durant la dic- tadura franquista, milers d’organitzacions van perdre patrimoni, documentació, seus socials i recur- sos que mai no han estat retornats ni compensats. Tot i que la Llei de Memòria Democràtica preveu aquesta auditoria, l’elaboració és lenta i incompleta i deixa les víctimes en una situació d’injustícia persistent. Finalitzar-la és imprescindible per identificar l’abast real de l’espoli, establir responsabili- tats i obrir la porta a la restitució o la compensació. 7. Traspassar la titularitat de l’edifici de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Via Laietana 43 a la Generalitat de Catalunya, conjuntament

amb el fons arxivístic i els recursos eco- nòmics que s’estimin oportuns per convertir les dependències actuals en un centre memorialístic i commemoratiu. La comissaria de Via Laietana és un dels espais més simbòlics de la repressió fran- quista, on milers de persones van patir tortures, detencions arbitràries i violacions de drets humans. Mantenir-la com a comissaria perpetua una ferida oberta i impedeix avançar cap a una memòria de- mocràtica plena. 8. Aplicar l’impost sobre béns immobles a totes les propietats de les confessions religioses, sen- se excepcionalitats i deixant sense efecte els acords de Govern de l’any 1979 amb la Santa Seu i les actualitzacions de l’any 2023, com també els acords de 1992 de l’Estat amb la resta de federacions religioses. 9. Impulsar totes les iniciatives parlamentàries oportunes per fiscalitzar l’activitat del rei d’Es- panya, la casa reial i la

família reial i totes les iniciatives que puguin influir a l’hora de posar fi a aquesta institució contrària al principi democràtic. Donar suport a totes les mesures que puguin contribuir al control de les institucions de la monarquia, l’eliminació dels seus privilegis, la transpa- rència i la fiscalització de la seva activitat econòmica.

Página 9 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

9 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA B. Protecció efectiva de la llengua catalana El català, la llengua pròpia de Catalunya, té amenaçat l’ús social al carrer, a les institucions i a l’escola. La recuperació de l’ús social de la llengua és una prioritat per a Esquerra Republicana i, a Madrid, lluitarem per impulsar-ne l’ús, afrontar les ingerències de l’Estat i defensar la capacitat de Catalunya de decidir les prò- pies polítiques lingüístiques. Defensarem la llengua davant de qualsevol atac. La construcció de la identitat nacional espanyola s’ha fet, històricament, a partir de la llengua i la cultura castellanes, tot relegant el català i la resta de llengües pròpies de les diverses nacions de l’Estat a una po- sició de subordinació i promovent un model d’assimilació cultural. Les administracions no garanteixen plenament l’exercici dels drets lingüístics

i les vulneracions continu- en sent habituals, especialment en àmbits com la justícia, l’Administració de l’Estat i els serveis públics. És una realitat que contradiu tant el mandat constitucional de respecte i protecció de les llengües ofici- als com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Fins que no aconseguim independit- zar-nos de l’Estat espanyol, hem d’avançar cap a un reconeixement efectiu del plurilingüisme en tots els àmbits de l’Estat, des de les institucions i els serveis públics fins als centres de treball, l’educació i els mit- jans de comunicació. Només el 32,6 % de la població té el català com a llengua habitual. Davant d’aquesta situació, Esquerra Republicana continuarà exigint a l’Estat que respecti els drets lingüístics, posi fi a les ingerències en les polítiques lingüístiques de Catalunya i contribueixi activament a revertir el retrocés del català.

La plurali- tat lingüística és un valor col·lectiu i una riquesa social que cal preservar i promoure, garantint la presència de totes les llengües parlades i signades a Catalunya en tots els àmbits. 10. Aprovar una Llei del plurilingüisme per reforçar els drets lingüístics i garantir una protecció més efectiva de les llengües oficials diferents del castellà. Cal garantir que qualsevol ciutadà es pugui relacionar amb totes les institucions de l’Estat en qualsevol llengua oficial, amb plena validesa jurídica, independentment del lloc on sigui. També cal fer possible que les administracions públiques dels territoris amb llengües oficials diferents del castellà es relacionin entre si i amb l’Administració General de l’Estat en aquestes llengües. La llei ha de regular l’ús de les llengües oficials en els pro- cediments administratius; exigir el coneixement de les llengües oficials pròpies de

cada territori als treballadors de l’Administració de l’Estat (cossos policials, administració de justícia i tributària...); in- corporar criteris lingüístics en la contractació pública; garantir la presència de les llengües oficials en l’etiquetatge; reforçar el paper de les llengües pròpies com a llengües vehiculars de l’ensenyament, i establir quotes mínimes de programació radiofònica en les llengües oficials diferents del castellà. 11. Reclamar el reconeixement oficial del català, l’occità i la llengua de signes catalana a la Unió Europea. Instar l’Estat espanyol a mantenir i lluitar la petició perquè el català, l’occità i la llen- gua de signes catalana siguin llengües oficials a la Unió Europea i de treball al Parlament Europeu. L’oficialitat és una eina clau per a la protecció legal, els drets ciutadans i polítics i el prestigi de la llengua catalana, i el català té un nombre de

parlants i un estatus legal que justifiquen plenament que sigui oficial. 12. Garantir el finançament i la presència de les llengües catalana i occitana i de la llengua de sig- nes catalana en el sector cinematogràfic i audiovisual. Establir per llei una aportació mínima de l’Estat espanyol al fons d’ajuts i crèdits per a la cinematografia i l’audiovisual en llengües catalana i occitana, i garantir que els productes siguin igualment accessibles als usuaris de la llengua de signes catalana. En la mateixa línia, establir una quota de pantalla en el sector cinematogràfic i audiovisual per promoure l’ús social de la llengües catalana i occitana i de la llengua de signes catalana, i regular l’obligació de les plataformes de publicar les dades de compliment de quotes lingüístiques. 13. Reforçar la cooperació entre els territoris de parla catalana i el reconeixement de la unitat de la llengua.

Derogar l’article 145 de la Constitució espanyola per facilitar la cooperació bilateral en- tre la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, eliminant tot

Página 10 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 10 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral possible veto de l’Estat espanyol o de les Corts espanyoles. En la mateixa línia, cal aprovar l’equipara- ció de les denominacions català i valencià com a sinònimes i intercanviables. 14. Impulsar l’ensenyament del català i de l’occità a l’exterior. Promoure acords de col·laboració amb l’Estat per incorporar l’ensenyament del català i de l’occità en el sistema d’educació a l’exterior, com també vies de col·laboració amb l’Instituto Cervantes per ampliar-ne l’oferta formativa i la difusió internacional. 15. Garantir l’ús del català als centres de treball. Impulsar l’elaboració i aplicació de plans lingüístics a les empreses, garantir els drets lingüístics de les persones treballadores i usuàries, especialment en les empreses que presten serveis públics o reben finançament públic, i facilitar l’accés a la formació de

català dins l’horari laboral. C. Defensa de l’escola catalana L’escola catalana és un dels grans consensos i conquestes col·lectives del país, i no deixarem que ningú l’ataqui. Malgrat les mancances actuals, és una de les grans fortaleses de Catalunya i una eina fonamen- tal per garantir la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la plena normalització del català. És el resultat d’anys de lluita per construir un sistema educatiu en què tots els infants, independentment de l’origen o de la llengua que parlin a casa, tinguin les mateixes oportunitats. El català com a llengua vehicular i la immersió lingüística són pilars del nostre model educatiu. En una societat cada vegada més diversa, l’escola ha de garantir que tot l’alumnat conegui, utilitzi i faci seva la llengua del país. La immersió és també una eina fonamental per evitar la segregació de l’alumnat per raó de llengua i fer del

català una llengua compartida. Atacar-la és atacar la cohesió del país. Caldrà millorar moltes coses de la nostra escola, començant per aconseguir els recursos necessaris de l’Estat espanyol i poder fer efectiva la normalització lingüística, però res d’això no serà possible si no defensem el nostre model davant les amenaces de l’extrema dreta espanyolista. L’Estat espanyol i els seus tribunals han convertit les aules en un camp de batalla política, amb sentènci- es que pretenen imposar als centres com han d’ensenyar i en quina llengua. Cap tribunal pot substituir la capacitat de les institucions catalanes per decidir el seu propi model educatiu. Cal una resposta ferma, unitària i de país, que protegeixi els centres i el professorat, blindar l’escola catalana davant les ingerènci- es judicials i polítiques i avançar cap a l’exercici ple de les competències educatives. Aquesta defensa

també passa per garantir l’estabilitat del model educatiu, perquè no pateixi cops de volant amb cada canvi de majoria parlamentària ni amb cada sentència, i per dotar-lo dels recursos necessaris per afrontar els reptes actuals: el retrocés de l’ús social del català entre infants i joves, la segregació escolar i l’atenció a la diversitat de l’alumnat. L’Estat no pot continuar imposant obligacions a Catalunya sense assu- mir el finançament que li correspon ni respectar les competències de les institucions catalanes. Defensar l’escola catalana és defensar la llengua, la cohesió social i la capacitat de Catalunya per decidir el seu futur. I ho farem sense demanar perdó i sense retrocedir. 16. Impulsar una resposta de país en defensa de l’escola catalana. Promoure un gran pacte de país, amb la participació de les institucions, la comunitat educativa i les entitats socials, per defensar el

model d’escola catalana, la immersió lingüística i el català com a llengua vehicular i de cohesió social, davant les ingerències judicials i els intents de desmantellar-lo de l’Estat espanyol. 17. Blindar el model d’escola catalana i la immersió lingüística. Defensar un model d’escola pública, laica, gratuïta i de qualitat, amb el català com a llengua vehicular i d’acollida, com a eina de cohesió social, inclusió i igualtat d’oportunitats. Garantir, amb recursos i formació del professorat, que tot l’alumnat assoleixi una competència plena en català i, a l’Aran, en aranès. Modificar la legislació edu-

Página 11 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

11 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA cativa estatal per impedir les ingerències de l’Estat, la imposició de percentatges lingüístics als cen- tres i qualsevol vulneració dels projectes lingüístics i del model d’immersió de Catalunya. 18. Exigir les competències exclusives en matèria educativa. Reclamar la plena sobirania de Catalunya per decidir, regular i gestionar el seu sistema educatiu, sense subordinació a les imposici- ons de l’Estat espanyol. 19. Garantir un finançament estatal digne per a l’educació. Destinar el 6 % del PIB estatal a l’educa- ció i posar fi a l’infrafinançament del sistema educatiu, assegurant els recursos necessaris per refor- çar l’escola pública, reduir les ràtios i millorar les condicions salarials del professorat. Transferir els recursos a les administracions educatives competents, amb criteris transparents i sense

traslladar noves obligacions sense el finançament corresponent, per combatre les desigualtats i assegurar una educació gratuïta i de qualitat per a tothom. 20. Assegurar el finançament estatal de l’educació pública i gratuïta de 0 a 3 anys. Establir un sis- tema de finançament estatal suficient i estable per fer efectiu l’accés universal i gratuït de tots els infants a una plaça educativa pública de 0 a 3 anys, amb un calendari d’implantació progressiva i re- cursos per cobrir el cost real del servei. 21. Protegir els centres educatius i el professorat davant les ingerències judicials i polítiques. Exigir mecanismes efectius de protecció i assessorament jurídic perquè els centres i el professorat puguin desenvolupar els seus projectes educatius sense pressions ni interferències externes. 22. Garantir les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en l’elaboració dels cur-

rículums. Cal assegurar que les administracions competents en matèria educativa puguin dictar els currículums per a les etapes obligatòries i postobligatòries d’acord amb la realitat social, cultural i lingüística del país, sense ingerència ni imposicions de l’Estat. D. Finançament i sobirania fiscal Catalunya necessita els recursos que genera per poder oferir els serveis públics de qualitat que els cata- lans mereixen. Cal complir amb l’acord per a un nou sistema de finançament com a instrument clau per- què els recursos dels catalans es quedin a Catalunya. El Govern català està esgotat econòmicament, pres d’un sistema de finançament injust que fa 13 anys que ja ha caducat. És urgent resoldre un finançament que ens asfixia com a país i, especialment, que impedeix finançar un estat del benestar de qualitat. El dèficit fiscal de Catalunya va assolir, el 2021, un màxim històric de 22.000

milions d’euros, un 9,6 % del PIB o més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Com a resultat, serveis públics de rodalies, salut o educació tenen un finançament molt per sota del que els ciutadans de Catalunya merei- xen. Aquest 2025, de fet, la Generalitat ha arribat a una despesa desplaçada de 5.295 milions d’euros, mal- grat que Catalunya genera recursos per poder cobrir aquestes despeses. Per posar fil a l’agulla, Esquerra Republicana proposa un model de finançament que avanci en la línia d’un concert econòmic solidari, tal com es preveia a l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament el 2006, i que faci efectius els compromisos que el Govern de l’Estat no ha estat capaç de materialitzar aquesta legislatura. Aquest model és la clau de volta per protegir Catalunya de la dreta i l’extrema dreta espanyo- la, perquè garanteix la capacitat de decisió de la Generalitat

en detriment de l’Estat i la dota de sobirania econòmica. La proposta d’Esquerra Republicana pretenia posar fi al model de finançament actual, que ha perjudicat no només Catalunya sinó els Països Catalans. Aquesta proposta suposa un guany evident en sobirania, garanteix el principi d’ordinalitat de la despesa per població ajustada i acaba amb el sistema de bestretes, una llosa per a les finances de la Generalitat que Esquerra Republicana no s’ha cansat de denunciar.

Página 12 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 12 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral Més enllà d’aquesta proposta, Esquerra Republicana ha reivindicat també la importància de la quitança del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), un deute trampós i il·legítim imposat per l’Administra- ció General de l’Estat, mitjançant una proposició de llei que ja era en tramitació parlamentària al Congrés. Aquesta iniciativa corregia part de la injustícia per la qual la Generalitat es va veure forçada a endeutar-se amb l’Estat, especialment la dècada passada, a conseqüència de no poder disposar dels recursos propis que li pertoquen. També destaca la proposta de millora del finançament local, que complementa la proposta, també inclosa al programa, de derogar la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) i reformar la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat

Financera. Els ajuntaments catalans han patit les conseqüències d’unes regles fiscals injustes derivades d’aquests textos, que se sumen a un infrafinan- çament crònic per part de l’Estat. Conjuntament amb els del País Valencià, els ajuntaments catalans son els més mal finançats de tot l’Estat: el 2024, van rebre fins a un 40 % per sota del finançament que rebien els municipis de l’Aragó. 23. Aprovar un nou model de finançament per garantir la sobirania dels Països Catalans i el benes- tar de la ciutadania. Esquerra Republicana va arrencar el compromís del PSC i de l’executiva federal del PSOE d’impulsar un sistema de finançament singular basat en els ingressos, pel qual Catalunya recaptés tots els impostos generats a Catalunya i l’Estat espanyol en sufragués els costos mitjançant un percentatge de participació en aquests impostos. Prenent aquest punt de partida, el passat gener de 2026

es va acordar un nou model de finançament amb el Govern de l’Estat que, per primer cop, ga- rantia l’ingrés directe dels impostos i el compliment del principi d’ordinalitat de la despesa per pobla- ció ajustada, i suposava uns ingressos addicionals de 4.700 MEUR anuals per a Catalunya. El bloqueig parlamentari ha impedit que aquests acords polítics es poguessin posar en funcionament durant l’an- terior legislatura. Ara, resulta urgent combatre el dèficit fiscal i garantir el finançament de les institu- cions catalanes per mitjà de canvis de model en el sentit dels acords esmentats. 24. Condonar de forma efectiva els més de 17.100 milions d’euros del FLA. Dur a terme la tramita- ció del projecte de llei impulsat per Esquerra Republicana, que suposa una reducció de deute de la Generalitat equivalent a la inversió que fa en quatre anys. A més, l’eliminació d’aquest deute supo- sarà un

estalvi entorn de 1.500 milions d’euros anuals en interessos abonats per la Generalitat de Catalunya. 25. Millorar el marc de finançament local. Els ens locals són unes de les administracions més mal fi- nançades de l’Estat. Cal reformar el model d’ingressos i augmentar els recursos propis de què dis- posen per reduir la dependència de l’Estat i permetre’ls dur a terme inversions clau en mobilitat, habitatge o transició ecològica. 26. Constituir el Consorci de la Zona Franca amb majoria de les institucions catalanes en els òr- gans de governança. Garantir que la Zona Franca, un pol industrial estratègic que representa gaire- bé el 4% del PIB del país, depengui de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Les institucions catalanes necessiten controlar aquest ens, que genera prop de 140.000 llocs de feina, per impulsar els canvis necessaris en el model productiu sense

dependre del govern espanyol. E. Cultura catalana i defensa d’un espai comunicatiu nacional Catalunya és un país amb una cultura, una llengua i una mirada del món pròpies. Defensar la cultura cata- lana és defensar la nostra identitat nacional, la capacitat de crear i el dret a projectar-nos al món com el que som. La cultura és una qüestió de país. Catalunya té un teixit cultural viu, una gran capacitat creativa i un patri- moni de primer nivell, però la capacitat de desenvolupar i projectar el nostre propi model cultural continua

Página 13 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

13 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA condicionada per un marc estatal que concentra recursos, instruments normatius i poder de decisió en qüestions estratègiques. Volem una cultura que no es limiti a preservar el que som, sinó que tingui capaci- tat de crear, innovar, generar imaginaris propis i projectar-se internacionalment. La cultura és també un espai de llibertat, de pensament crític i de cohesió social, i ha de ser un bé comú ac- cessible a tothom. Per això, cal reconèixer i dignificar les persones que la fan possible, protegir la creació i garantir que les condicions econòmiques o socials no es converteixin en una barrera d’accés a la cultura. En definitiva, volem que Catalunya tingui plena capacitat de decidir com a país i de construir un espai cul- tural i comunicatiu fort, amb competències, recursos propis i projecció internacional, que

garanteixi l’ac- cés universal a la cultura i reforci la cohesió social, la llengua i la identitat nacional. 27. La cultura de Catalunya, decidida des de Catalunya: equipaments i recursos. Impulsar un Pla de Sobirania Cultural per culminar el traspàs dels museus i equipaments culturals transferibles a Catalunya, incloent-hi el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, i revisar la governança del MNAC i del MACBA perquè les decisions estratègiques es prenguin des de les institucions catalanes. Garantir que els traspassos vagin acompanyats del finançament estructural corresponent i auditar les inversions estatals pendents. 28. Territorialitzar el 2 % cultural. Exigir la modificació de la Llei del Patrimoni Històric espanyol perquè els recursos generats per les obres públiques estatals executades a Catalunya es transfereixin au- tomàticament a la Generalitat, que gestionarà un Fons Català

del 2 % Cultural destinat a conservar, restaurar i activar el patrimoni, amb especial atenció als municipis petits, el patrimoni en risc i indus- trial i els projectes d’ús social i comunitari. Cal una publicació anual de quins recursos s’han generat a Catalunya i quina quantitat s’ha transferit. 29. Sixena: les pintures no es mouen. Exigir que les pintures murals de la Sala Capitular de Sixena no siguin desmuntades ni traslladades del MNAC. Els informes tècnics disponibles i els dictàmens d’ex- perts internacionals alerten que el trasllat comporta un risc per a la conservació dels murals i pot suposar la destrucció o la pèrdua irreversible d’una part del conjunt. Cal una reforma de la legislació estatal de patrimoni perquè cap bé cultural d’una fragilitat extraordinària pugui ser traslladat sense un dictamen tècnic previ que n’avali la viabilitat i en garanteixi la preservació. 30.

Viure de la cultura: completar l’Estatut de l’Artista. Completar l’Estatut de l’Artista perquè la fis- calitat, la Seguretat Social i la protecció laboral s’adaptin de manera real a la intermitència del treball cultural. Cal impulsar un tractament fiscal adequat dels ingressos irregulars, ampliar les despeses deduïbles vinculades a l’activitat artística i creativa, i ajustar les quotes de cotització dels autònoms de la cultura als seus ingressos reals. S’ha d’ampliar la prestació específica per cessament o perío- des d’inactivitat, el reconeixement de malalties professionals i les mesures de transició professional. 31. Establir noves regulacions per assegurar més producció i més oferta de continguts audiovi- suals en català. Almenys el 50 % del temps d’emissió dedicat a obres audiovisuals europees es re- servarà a obres en les llengües oficials de l’Estat o de les Comunitats Autònomes.

En aquest marc, TVE reservarà un mínim del 25 % d’aquestes obres a produccions en les llengües oficials diferents del castellà. Així mateix, les plataformes de televisió i de vídeo a petició reservaran a obres europees al- menys el 35 % del seu catàleg, i les televisions públiques hauran de destinar un 25 % del finançament anticipat d’obra audiovisual europea a obres en les llengües oficials diferents del castellà. 32. Reforçar el pluralisme territorial i la governança dels mitjans de comunicació. Ampliar les com- petències de les autoritats reguladores autonòmiques com el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), perquè puguin exercir les funcions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) mitjançant acords formals, i garan- tir la participació dels organismes reguladors autonòmics en la representació de l’Estat

al Comitè Europeu dels Serveis de Mitjans de Comunicació (Media Board). Les radiotelevisions públiques tin- dran la consideració de servei públic o d’infraestructures crítiques als efectes dels serveis de teleco- municacions, perquè proporcionen serveis essencials per al funcionament social i econòmic del país.

Página 14 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 14 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral F. Més sobirania i competències Com a país amb voluntat d’exercir la seva llibertat, Catalunya aspira a desenvolupar l’autogovern i a assu- mir plenament totes les competències. Esquerra Republicana continuarà treballant per guanyar àmbits de sobirania, mentre exigeix el finançament necessari per oferir uns serveis públics a l’alçada del que es me- reixen els catalans i les catalanes. Esquerra Republicana també continuarà denunciant les vulneracions del marc competencial del Govern espanyol allà on es produeixin. No permetrem cap passa enrere en l’autogovern de Catalunya, ni en l’àmbit de la salut, ni en el de l’habitatge ni en el de l’educació. Volem preparar el futur del país amb les màximes competències i totes les eines per gestionar-lo com es mereix la ciutadania. Esquerra Republicana defensa el dret de les

seleccions catalanes de competir internacionalment en totes les disciplines esportives, i així ho ha reclamat històricament. El reconeixement de les seleccions catala- nes no només es correspon amb les competències que ja té la Generalitat sinó que és una eina clau per a la projecció internacional del país, diferenciada de la visió imposada pel nacionalisme espanyol. També continuarem reclamant el traspàs de les competències per recaptar tots els impostos mitjançant l’Agència Tributària de Catalunya, una eina clau per a la sobirania fiscal del país. A més, exigirem el traspàs de les competències en migració i asil a Catalunya per impulsar una política pròpia d’acollida i integració. Per últim, demanem la cessió a Catalunya de les polítiques passives que permetin que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) gestioni les prestacions per atur i desocupació, tal com ja s’ha acordat amb el

País Basc. 33. Reclamar l’oficialitat i el reconeixement internacional de les seleccions catalanes en totes les disciplines esportives. Defensar el dret de les seleccions catalanes a competir oficialment a escala internacional en totes les disciplines esportives i a tenir representació pròpia en els organismes i les competicions internacionals. Simultàniament, és necessari impulsar la modificació de la Llei de l’Es- port espanyola per eliminar l’obligatorietat de participació dels esportistes amb la selecció espanyo- la sota amenaça de sanció. 34. Fer efectiu el traspàs de les competències en la recaptació d’impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya. Complir amb els acords de la Comissió Bilateral Generalitat Estat de juli- ol de 2025 sobre l’assumpció de competències en l’IRPF per part de la Generalitat, fent efectius els canvis legislatius pertinents per a la recaptació no

només d’aquest tribut sinó de tots els impostos que es generen a Catalunya. 35. Transferir les competències integrals en matèria de migració i asil. Exigir el traspàs integral de les competències en migració i asil a Catalunya per garantir una gestió pròpia de l’acollida, l’avaluació de les necessitats i la integració, des d’una perspectiva de drets humans i inclusió social. Condicionar l’aplicació i el desenvolupament legislatiu del Reglament europeu de Retorn a garanties efectives dels drets fonamentals, per evitar la deriva punitiva i les deportacions automàtiques. Rebutgem la creació de centres de retorn a països tercers i reclamem la màxima protecció jurídica, assistència le- gal independent i respecte als drets fonamentals durant tot el procés migratori. 36. Assumir noves competències en seguretat. Cal garantir la competència del Cos de Mossos d’Es- quadra com a policia integral al

conjunt del país, sense excepcions. A dia d’avui, els Mossos actuen com a policia integral i tenen plenes competències en seguretat a tot Catalunya, menys als ports i aeroports de l’Estat, fet que distorsiona i treu eficiència a la lluita contra la delinqüència perquè es fracciona el territori. 37. Traspassar a la Generalitat tots els immobles de l’Administració General de l’Estat a Catalunya. Diversos departaments del govern espanyol i altres organismes de l’Administració General de l’Estat (AGE) retenen la propietat de dotzenes d’edificis de diverses naturaleses i ubica- cions. Des del front litoral de Barcelona fins a les casernes abandonades de la Guàrdia Civil, passant pels edificis de la Tresoreria General de la Seguretat Social no destinats a cap finalitat relacionada amb aquesta entitat. És necessari que se’n faci el traspàs a la Generalitat de Catalunya i, si escau,

Página 15 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

15 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA als ajuntaments, a títol gratuït per posar-los al servei de la ciutadania del nostre país. Molt especi- alment, cal que el govern espanyol, donant compliment a les competències exclusives en habitatge de la Generalitat de Catalunya, traspassi tots els habitatges de la SAREB i la resta d’organismes que depenen de l’AGE situats a Catalunya, conjuntament amb els recursos necessaris per rehabilitar-los i destinar-los a habitatge de protecció oficial. 38. Traspassar les competències en matèria d’homologació i reconeixement dels títols estran- gers. Reclamar el traspàs de les funcions i els recursos necessaris perquè la Generalitat pugui ges- tionar l’homologació i el reconeixement de les titulacions obtingudes a l’estranger, d’acord amb les necessitats del país i amb les garanties de qualitat corresponents. 39. Completar

el traspàs integral de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Culminar el tras- pàs previst a l’Estatut d’Autonomia, incloent-hi totes les funcions inspectores que encara romanen en l’àmbit estatal, com també el personal inspector i subinspector necessari per exercir-les, garan- tint-ne la dependència orgànica i funcional de la Generalitat de Catalunya, i dotant-la dels recursos econòmics, materials i organitzatius corresponents. Cal que el govern del país disposi de la capa- citat plena per planificar, dirigir, organitzar i executar la funció inspectora en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social a Catalunya, amb un model integral, coordinat i adaptat a les necessitats del mer- cat de treball català. 40. Traspassar les polítiques passives a la Generalitat. Acordar amb l’Estat les cessions, delegaci- ons i traspassos de competències i de béns patrimonials i personals necessaris a la

Generalitat de Catalunya per fer efectiu el pagament de les prestacions contributives per atur i les prestacions as- sistencials per desocupació des del SOC. La ciutadania ha de poder accedir a un servei públic d’ocu- pació únic tant per a les polítiques actives com per a les polítiques passives d’ocupació. 41. Crear el Consell de Justícia de Catalunya. Estructurar el govern judicial propi a Catalunya i, per a això, cal impulsar la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per fer possible la creació d’un Consell de Justícia de Catalunya, com a òrgan desconcentrat del CGPJ, amb seu a Barcelona i com- petències sobre govern judicial, territorial, nomenaments, formació, inspecció, disciplina, organitza- ció i planta. G. Unió Europea, projecció internacional i cooperació La crisi del multilateralisme és un dels principals factors explicatius de la inestabilitat del sistema interna-

cional. El sistema de Nacions Unides viu un dels moments més complicats des que es va crear, i aquesta situació es declina en una evident incapacitat per resoldre conflictes en curs o per promoure respostes compartides a reptes com el canvi climàtic o el desenvolupament del Sud Global. El proteccionisme co- mercial, l’unilateralisme que duu a conflictes bèl·lics a Ucraïna o l’Iran i les retallades en ajut al desenvolu- pament són expressions paral·leles d’aquesta crisi. Des d’Esquerra Republicana volem liderar una altra proposta per al sistema internacional, que ancori Catalunya com a referent en drets humans i com a territori compromès amb el sistema de Nacions Unides i la presa de decisions multilateral. I ho volem fer donant veu pròpia a Catalunya, seguint l’obra d’Esquerra Republicana a la Generalitat i denunciant totes les contradiccions de la política exterior espanyola. Catalunya

ja ha liderat l’aposta per la cooperació al desenvolupament i la justícia global a l’Estat en un con- text altament desfavorable. A l’Estat, per la presència de governs del PP i de VOX que ataquen en primera instància aquestes polítiques sense pensar que són clau per a la prosperitat, per exemple, de la mateixa conca del Mediterrani. A escala global, aquesta ofensiva és replicada per la internacional de l’extrema dre- ta, encapçalada pels EUA de Trump. En aquest àmbit, Esquerra Republicana exigim a l’Estat complir amb el compromís d’assolir el 0,7 % en Ajut Oficial al Desenvolupament i permetre a Catalunya participar de manera directa en programes europeus de cooperació.

Página 16 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 16 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral Continuem exigint també l’oficialitat del català a Europa, una eina importantíssima en clau de reconeixe- ment i protecció legal de la nostra llengua. A més, demanem més presència en els òrgans multilaterals, re- flectint un llarg compromís de les institucions i la societat catalana, com també més finançament per a l’ensenyament de la llengua a l’estranger. En matèria de relacions bilaterals, Esquerra Republicana ha estat una de les veus més crítiques amb el gir del govern del PSOE respecte el Sàhara Occidental. Cal revertir-lo, denunciar les violacions de drets humans del Marroc i exigir que es compleixin les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També exigim un embargament complet d’armes a Israel i la suspensió de l’acord d’associació UE-Israel com a resposta al genocidi a Gaza. Per últim,

defensem un rol preponderant de la Unió Europea en el nou tauler internacional. La Unió Europea ha de tenir una veu pròpia més forta al món, compromesa amb l’ajuda a Ucraïna davant l’agressió russa, dotada amb un pressupost comú més ambiciós i autònoma de l’OTAN en matèria de defensa. Una Europa on Catalunya hi ha de tenir veu pròpia com a espai natural de relació política. Un exemple n’és el procés de presa de decisions en matèria econò- mica del Semestre Europeu. 42. Promoure un embargament complet d’armes a Israel per part de l’Estat. Donar suport a la Cort Internacional de Justícia i a la Cort Penal Internacional i exigir a l’Estat que pressioni perquè la Unió Europea suspengui els acords d’associació amb Israel mentre duri el genocidi i l’ocupació il·legal de Palestina. Cal reclamar també a l’Estat que continuï donant ple suport al reconeixement de l’Estat de Palestina. 43. Defensar

el dret a l’autodeterminació arreu. Reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, en línia amb la Carta de Nacions Unides i la jurisprudència internacional. El govern espanyol ha de revertir la posició respecte el Sàhara adoptada l’any 2022 i assumir les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que anul·len els acords UE-Marroc per haver-se pres sense el consenti- ment del poble sahrauí. Cal també que el govern espanyol condicioni qualsevol acord de cooperació o relació amb el Marroc al respecte escrupolós dels drets humans i la sobirania del Sàhara Occidental. A més, el govern espanyol ha d’exigir, en coordinació amb la Unió Europea, el respecte a la sobirania de l’Estat de Palestina sobre el territori reconegut internacionalment en el marc de la solució dels dos estats. 44. Mantenir el suport a Ucraïna davant l’agressió russa, apostant tant per mantenir l’ajuda

des de la Unió Europea com per fomentar la via diplomàtica i la negociació com a eines essencials de preven- ció i resolució de conflictes. 45. Fiscalitzar el model de Defensa espanyol i els seus programes especials d’armament. Garantir el compliment de la normativa pressupostària també al ministeri de defensa, evitar l’ocultació de des- pesa per motius polítics i denunciar l’adjudicació de contractes públics a empreses implicades i con- demnades en casos de corrupció. 46. Complir amb el compromís del 0,7 % d’Ajut Oficial al Desenvolupament. Donar el compliment efectiu al compromís del 0,7 % de l’AOD (Ajuda Oficial al Desenvolupament), com ja ha impulsat la Generalitat de Catalunya a instància d’Esquerra Republicana. A més, cal garantir que un percentatge vinculant d’aquests recursos es canalitzi mitjançant la cooperació descentralitzada i feminista, evi- tant la centralització dels fons

europeus en l’administració central. 47. Facilitar l’accés a l’ensenyament del català a l’exterior, exigint a l’Estat que augmenti el finança- ment de l’Institut Ramon Llull per ampliar la xarxa de lectorats i incloent el català i l’occità en l’ofer- ta d’idiomes dels programes europeus d’educació (Erasmus+) i del Centre Europeu de Llengües Modernes del Consell d’Europa. 48. Promoure internacionalment la lluita contra la pena de mort, impulsant la ratificació del Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i el compliment amb la Convenció Europea de Drets Humans.

Página 17 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

17 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 49. Enfortir la governança multinivell a Nacions Unides: representació catalana en la negociació d’acords i tractats internacionals. Reclamar la participació de la Generalitat de Catalunya en la ne- gociació de tractats internacionals en el marc de Nacions Unides dels àmbits de la seva competèn- cia, seguint l’aposta per la governança multinivell que ja s’està duent a terme per avançar objectius de desenvolupament i foment dels DDHH, la pau i el multilateralisme en l’àmbit global. 50. Fomentar l’autonomia geopolítica i estratègica de la Unió Europea apostant per una estratègia de seguretat pròpia basada en la diplomàcia i la solució negociada de conflictes, tant en els pressu- postos dels estats membres com en el Marc Financer Pluriennal de la Unió Europea. 51. Posar fi a l’externalització de les fronteres i garantir

vies legals i segures per migrar. Desenvolupar una política migratòria centrada en la protecció internacional, el respecte dels drets humans i les garanties legals, en el marc de l’aplicació del Pacte Europeu de Migració i Asil. Impulsar una nova Llei d’asil que impedeixi externalitzar les sol·licituds de protecció internacional a tercers països amb els quals les persones sol·licitants no tinguin cap vincle i que no respectin els drets hu- mans. Obrir i ampliar vies legals i segures de migració i protecció internacional, amb mecanismes i recursos suficients perquè les persones puguin migrar en condicions dignes. 52. Apostar per un pressupost europeu ambiciós i descentralitzat. Exigir a l’Estat espanyol que, durant les negociacions per al Marc Financer Pluriennal (MFP), defensi el principi de governança multinivell, un pilar fonamental per a la política de cohesió europea durant dècades,

i s’oposi a la re- centralització de programes gestionats per autoritats locals i de territoris com Catalunya. A més, Esquerra Republicana aposta per un pressupost europeu ambiciós, que pugui fer front a reptes com- partits en matèria de canvi climàtic, competitivitat o reindustrialització, i que disposi de noves fonts d’ingressos propis europeus, com ara un impost digital dirigit a les grans plataformes tecnològiques. 53. Promoure la transposició de la Llei Electoral Europea, assegurant que garanteixi la pluralitat i la representativitat i que no s’utilitzen els llindars electorals i la configuració de circumscripcions com a minories de bloqueig contra minories nacionals ni contra la pluralitat política. En aquest marc, pro- moure també l’exercici del dret de vot a partir dels 16 anys. 54. Garantir l’accés directe dels actors descentralitzats als fons europeus de cooperació i des-

centralització de la Cooperació Delegada de la UE. Exigir des del Congrés dels Diputats la reforma dels mecanismes estatals de gestió dels fons de cooperació de la Unió Europea per demo- cratitzar-ne l’accés i obrir la cooperació delegada europea als actors territorials i locals. Reclamar que l’Estat modifiqui la governança de l’AECID i del marc normatiu perquè l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i altres agències territorials reconegudes es puguin acredi- tar i gestionar directament fons europeus de cooperació indirecta i delegada de la UE (Team Europe).

Página 18 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 18 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral B. DEFENSAR LA GENT Després de vuit anys de govern de PSOE i Sumar, si alguna cosa ha caracteritzat aquest govern és que, si no hi ha la força d’Esquerra Republicana, Bildu, BNG i altres forces progressistes sobiranistes que els obli- guen, no s’haurien fet la majoria dels avenços socials d’aquests darrers anys. Però ha estat una legislatura amb moltes ombres. En un període en què l’economia no ha deixat de créixer, aquesta riquesa no ha arri- bat a la ciutadania. Encara pitjor, la vida ha empitjorat per a la majoria de la gent treballadora i les classes mitjanes del nostre país. L’encariment del preu de l’habitatge, la impossibilitat d’accedir-hi de joves i no tan joves i l’encariment de la vida, que ha suposat que els preus hagin pujat molt més que els sous, han perjudicat la majoria de la població. Davant d’aquests

que han estat governant i només celebren les dades macroeconòmiques sense ser conscients de com ha empitjorat el dia a dia de les famílies, Esquerra Republicana és qui més ha defensat els treballadors i les classes mitjanes i ho continuarà fent en el proper mandat, perquè la lluita contra l’en- cariment de la vida i l’accés a l’habitatge són dues de les nostres prioritats, a més de la defensa dels drets socials i els serveis públics de qualitat. Uns drets que es poden veure afectats per un possible govern de dreta i extrema dreta que retallarà ser- veis públics, deixarà l’habitatge encara més a mans del mercat i provocarà que l’encariment continuï esca- lant. Davant la deixadesa d’uns i l’atac frontal als drets socials i l’economia familiar dels altres, només una Esquerra Republicana forta pot defensar la nostra gent. A. Pla de xoc sobre l’habitatge L’accés a l’habitatge s’ha convertit

en el principal problema de la ciutadania, no només a Catalunya sinó a gran part d’Europa. Els preus del lloguer i de compra han crescut molt per sobre dels salaris, expulsen les famílies dels seus barris i municipis i fan cada vegada més difícil construir un projecte de vida amb dignitat. La crisi de l’habitatge no és inevitable ni és fruit de la casualitat: és el resultat d’anys de polítiques de l’Es- tat que han permès tractar l’habitatge com un actiu financer en lloc de garantir-lo com a dret bàsic de la ciutadania. La regulació injusta, la manca d’un parc d’habitatge públic suficient i l’entrada de grans espe- culadors en el mercat han fet que tant l’accés al lloguer com l’accés a la compra siguin cada vegada més inassolibles per a les classes treballadores i mitjanes de Catalunya. Davant d’aquesta situació d’emergència residencial marcada per l’increment salvatge de preus de com-

pra i lloguer i la falta d’oferta de lloguer d’habitatge habitual de llarga durada, la ciutadania s’ha mobilitzat. Aquest clam social ha situat la crisi de l’habitatge al centre del debat polític i exigeix un canvi profund en les polítiques en aquesta matèria. Esquerra Republicana, davant d’aquesta emergència d’habitatge, defensa que l’Estat traspassi a la Generalitat de Catalunya, competent en matèria d’habitatge, tots els mitjans necessaris per garantir l’ac- cés a un lloguer assequible i a un habitatge en propietat. Per això, es planteja el traspàs dels pisos de la SAREB a la Generalitat de Catalunya, l’habilitació per aprovar una llei d’arrendaments urbans (LAU) catala-

Página 19 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

19 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA na i el traspàs de recursos necessaris per ampliar el parc públic d’habitatge. Alhora, Esquerra Republicana defensa que l’Administració General de l’Estat, des dels seus àmbits competencials, adopti les mesures necessàries per garantir el dret a l’habitatge. Així, es planteja que es limiti els usos especulatius i efectuï una reforma fiscal que incentivi que els habitatges es destinin a primera residència i en combati els usos especulatius. L’objectiu és incrementar la disponibilitat de pisos i cases per viure-hi i garantir que l’habi- tatge compleixi la seva funció social com a llar. Perquè una societat justa és una societat en què tothom pot tenir una llar digna, independentment de la seva edat, situació econòmica o municipi on visqui. Per a Esquerra Republicana, l’habitatge és un dret, no un privilegi. 55. Dotar la

Generalitat de Catalunya de competències per al desplegament d’una llei d’arrenda- ments urbans catalana. Impulsar l’aprovació d’una legislació estatal, per la via de l’article 150.1 de la Constitució espanyola, que delegui formalment a la Generalitat de Catalunya la facultat de legis- lar de manera plena i integral en matèria d’arrendaments urbans. Aquest nou marc normatiu hauria de permetre solucionar el bloqueig de competències en matèria de dret civil i habitatge, que impe- deix a la Generalitat un desplegament efectiu de les seves competències en habitatge mitjançant les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, i respondre a la realitat socioeconòmica singular del mercat de l’habitatge a Catalunya, als consensos socials del país i a les necessitats de les persones treballadores. 56. Augment del finançament estatal en matèria d’habitatge. Cal garantir un finançament públic adequat

a les polítiques d’habitatge i incloure’l als pressupostos generals de l’Estat, que dediqui a aquestes polítiques almenys l’1,5 % del Producte Interior Brut (PIB), la qual cosa implica multiplicar els recursos que actualment es dediquen a les polítiques d’habitatge a l’Estat espanyol. S’ha de ga- rantir que aquests recursos es transfereixen a les comunitats autònomes i es posen al servei d’incre- mentar el parc públic d’habitatges de lloguer als estàndards europeus. 57. Traspàs immediat de tots els immobles de la SAREB i Casa 47 a la Generalitat de Catalunya. Resulta urgent el traspàs immediat i gratuït de la titularitat d’aquests immobles a la Generalitat com a administració competent en matèria d’habitatge per poder-los destinar a l’ampliació del parc pú- blic d’habitatge. Alhora, cal garantir el traspàs dels recursos necessaris per a la rehabilitació dels immobles. 58. Modificar la

legislació bàsica en matèria de sòl per garantir que el sòl classificat es posa a disposició de la construcció d’habitatge assequible. S’ha d’incorporar a la legislació bàsica en matèria de sòl el deure legal de transformar el sòl en el termini que fixi el planejament urbanístic o, subsidiàriament, la legislació urbanística, habilitant la possibilitat de recórrer als mecanismes de venda i substitució forçosa als propietaris que incompleixin aquest deure o establint l’obligació de les administracions públiques de revisar el sòl no construït en el termini legalment previst. Es tracta d’un mecanisme essencial per evitar la retenció de sòl, que actualment impedeix la construcció de milions d’habitatges, i que és fonamental per obtenir habitatges assequibles i garantir l’exercici del dret a un habitatge digne. 59. Incrementar els tipus de l’IVA i l’ITP sobre la compra d’habitatge quan aquest

es destini a usos diferents a l’habitatge habitual. L’increment dels tipus d’IVA i l’ITP cal associar-lo als usos turís- tics, al lloguer de temporada, a les segones residències i als habitatges buits. Alhora, cal que es redu- eixin els tipus impositius quan l’ús final de l’habitatge sigui la primera residència, del propietari o de l’arrendatari.. 60. Augmentar l’IVA al lloguer turístic. Elevar el tipus d’IVA aplicable al lloguer turístic al 21 %, inclosos els habitatges oferts o gestionats per plataformes digitals. 61. Aplicar deduccions i incentius fiscals sobre la rehabilitació d’habitatge, la construcció d’habi- tatge protegit i les millores d’eficiència energètica als habitatges. 62. Millorar la regulació dels arrendaments per protegir els drets dels arrendataris i evitar els des- nonaments de les persones vulnerables sense habitatge alternatiu i mantenir les compensacions als petits propietaris que es puguin veure perjudicats per aquestes situacions.

Página 20 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 20 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 63. Imposar noves limitacions i obligacions fiscals als fons voltors i grans tenidors que operin al mercat destinant pisos i cases a usos diferents dels d’habitatge habitual. 64. Garantir la transparència del mercat immobiliari i l’accés de les administracions competents a les dades de l’AEAT. Establir l’obligació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) de publicar anualment, de manera desagregada territorialment, les dades relatives a les operacions de compravenda i als arrendaments d’immobles declarats, incloent-hi els imports i les principals ca- racterístiques de les operacions. Així mateix, obligar l’AEAT a facilitar trimestralment a les adminis- tracions competents en matèria d’habitatge i drets socials informació sobre els immobles propietat de grans tenidors, incloent-hi la ubicació, la

titularitat i la situació d’ús, amb les garanties legals de protecció de dades i confidencialitat tributària. 65. Garantir l’accés de les administracions competents a les dades dels subministraments bàsics. Establir l’obligació de les empreses subministradores d’aigua, electricitat i gas de facilitar a les ad- ministracions competents en matèria d’habitatge i drets socials la informació necessària per millo- rar la planificació, la gestió i l’eficàcia de les polítiques públiques, garantint la protecció de les dades personals. B. Cost de la vida Tot i el creixement econòmic continuat dels darrers anys i la caiguda de l’atur, el cost de la vida s’ha con- vertit en l’element central del debat polític i de les preocupacions de les famílies a causa de la inflació en els preus de l’habitatge o de l’energia, com a conseqüència de les guerres provocades pels Estats Units i Rússia. La inflació de

setembre de 2026, amb un 4,9 %, és la més alta des de febrer de 2023, i en destaca l’augment de preus del sector del transport derivat dels preus de combustibles i carburants. Segons l’en- questa de condicions de vida de l’INE de 2025, el 36,4 % dels ciutadans de l’Estat no poden fer front a des- peses imprevistes i el 32,2 % no es poden permetre vacances d’una setmana. La ciutadania veu com l’economia creix, però també com el seu benestar material es redueix, amb uns sa- laris que estan pujant més lentament que els preus de productes bàsics. Aquesta pèrdua de poder adqui- sitiu contrasta amb els beneficis rècord de les principals empreses energètiques, bancàries o del sector de l’alimentació. Davant d’aquest panorama, Esquerra Republicana aposta tant per mesures estructurals que ens perme- tin avançar cap a un model econòmic més inclusiu, fomentant la reindustrialització verda, com per

mesu- res de suport a la classe treballadora que pateix les conseqüències d’un model econòmic basat en salaris baixos. Entre altres mesures, Esquerra Republicana fa anys que reclama que Catalunya tingui un salari mínim pro- pi, que reflecteixi el cost de vida més alt que el d’altres territoris de l’Estat. També defensa una reforma de l’IRPF i l’IVA que penalitzi les rendes més altes, dependents del capital, mentre es redueix l’IRPF a la classe treballadora i es fan més accessibles productes bàsics per a la ciutadania. 66. Incrementar el Salari Mínim Interprofessional de l’estat fins al 60 % del salari mitjà brut d’acord amb les exigències del dret internacional comunitari i, en particular, de la Carta Social Europea. 67. Transferir les competències a la Generalitat de Catalunya per establir un salari mínim ca- talà (SMC) a 1.460 €. Efectuar les modificacions normatives oportunes perquè

el Govern de la Generalitat pugui establir un salari mínim interprofessional territorialitzat, superior al fixat a escala estatal, d’acord amb la realitat socioeconòmica de Catalunya i amb l’objectiu de garantir una remu- neració suficient i un nivell de vida digne, en la línia de la Carta Social Europea i del criteri del Comitè Europeu de Drets Socials, que situa el salari mínim en, com a referència, almenys el 60 % del salari mitjà net.

Página 21 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

21 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 68. Traspassar els recursos necessaris per a la creació d’una prestació universal per criança adaptada a cada territori. La distribució d’una prestació universal per criança a partir de 200 euros per família que s’elevi en aquells territoris amb un cost de vida més alt, com és Catalunya, permetria una redistribució de la riquesa i una reducció de la pobresa a molt curt termini. Segons estudis re- cents, una prestació d’aquest volum podria reduir la pobresa infantil extrema a l’Estat en un 43 % (del 13,7 % actual al 7,8 %) i el risc de pobresa infantil en un 27 %. 69. Dur a terme una reforma social de l’IRPF. Augmentar el tipus màxim de l’IRPF sobre els guanys de capital del 30 % al 35 % per acabar amb el tracte de favor respecte a les rendes del treball. Alhora, cal reduir els tipus de la fiscalitat del treball per

als trams inferiors als 35.000 euros per augmentar els recursos disponibles i la capacitat adquisitiva de la classe treballadora. 70. Dur a terme una reforma social de l’IVA. Rebaixar l’IVA aplicable a aliments bàsics i productes d’hi- giene, acabant amb un gran nombre de les reduccions i deduccions respecte a la mitjana europea. 71. Augmentar el finançament estructural del transport públic. Garantir unes tarifes assequibles i estables que fomentin l’ús del transport públic i redueixin la dependència del vehicle privat, mitjan- çant un model de finançament suficient i pluriennal, basat en la corresponsabilitat de les adminis- tracions competents. Reclamar a l’Estat una aportació estructural que contribueixi a garantir aquest model i a revertir el dèficit de finançament acumulat de l’ATM de Barcelona. 72. Dissenyar un pla de reducció sectorial de la inflació. Presentar un pla conjunt

entre l’Administra- ció General de l’Estat i les comunitats autònomes per combatre la inflació dels sectors on ha crescut més (aliments, energia, habitatge), analitzant marges de benefici, competència sectorial, política de subsidis i colls d’ampolla que permetin acordar mesures conjunturals i estructurals com a alternativa a mesures que perjudiquen la classe treballadora. 73. Automatitzar i ampliar el bo social elèctric. Reduir els obstacles burocràtics per accedir al bo so- cial elèctric, automatitzant-ne la concessió, ampliant els llindars de renda per accedir-hi i revisant els límits de consum bonificat per adaptar-los a les necessitats energètiques reals de les llars. C. Un model econòmic i una fiscalitat més justes El model econòmic de l’Estat espanyol basa el seu creixement a incrementar el número de treballadors que cotitzen però amb un predomini de sous baixos. Un model basat en

el turisme i els serveis low cost, que precaritza els llocs de treball i que només beneficia una minoria, sense propiciar un creixement eco- nòmic inclusiu que beneficiï també els treballadors autònoms i assalariats. Cal apostar per un model que prioritzi el desenvolupament de llocs de treball d’alt valor afegit, incrementant la productivitat i els sous de la classe treballadora. A 2026, l’Estat espanyol lidera el creixement a la zona euro de forma destacada: segons l’FMI, el seu PIB creixerà un 2,5 % el 2026, més del doble que la mitjana de la UE i superant àmpliament França (0,4 %) i Alemanya (1,3 %). Tanmateix, aquest creixement no es reflecteix en un augment sostingut de les rendes de les famílies i els salaris de la classe treballadora. El retorn del capital s’ha mantingut superior al retorn del treball, una evidència empírica les darreres dècades, i la riquesa s’ha acumulat cada

cop en menys mans. El resultat és una classe treballadora empobrida i una estructura de mercat oligopolística dominada per grans empreses que no tenen cap problema a l’hora de fer servir el seu poder de mercat per incrementar el benefici a costa dels consumidors. A l’Estat espanyol, aquesta tendència ha estat visible els darrers quinze anys amb el procés de concentra- ció bancària que ha esborrat el model de caixes d’estalvi arrelades al territori i amb una funció social. Els grans bancs que n’han resultat han assolit els darrers anys beneficis rècord i nodreixen un IBEX-35 en què també hi destaquen les grans empreses energètiques o constructores, que es beneficien de la capacitat de capturar recursos de l’Estat i de tècniques d’elusió fiscal que els permeten abonar uns tipus efectius inferiors als de no només la classe treballadora sinó també de moltes petites i mitjanes empreses.

Página 22 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 22 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral Des d’Esquerra Republicana proposem una intervenció més gran del sector públic en l’economia, especial- ment encaminada a accelerar la transició ecològica. També exigim més justícia fiscal en la tributació dels grans patrimonis, la banca i les empreses energètiques, mentre continuem reivindicant la banca pública amb l’ICF al capdavant. Per últim, també proposem una passa endavant en la fiscalitat verda, on l’Estat es troba a la cua d’Europa, seguint les passes ambicioses que ja ha fet la Generalitat de Catalunya. 74. Fiscalitat dels multimilionaris. Fer permanent l’impost temporal de solidaritat de les grans for- tunes, augmentant el tipus per a fortunes de més de 10 milions d’euros i creant un tram nou a partir de 100 milions d’euros. 75. Recuperar l’impost a les grans energètiques, consolidant la tributació dels

beneficis i establint exempcions per incentivar la inversió en transició energètica. Cal transformar la fiscalitat de l’Estat cap a un model redistributiu que garanteixi que tothom pugui fer front al cost de la vida i orientat a impulsar la transició ecològica. 76. Convertir l’impost extraordinari a la banca en un tribut permanent. Cal assegurar que, de forma estructural, els qui més guanyen, més paguin. 77. Adoptar les polítiques necessàries per combatre el dúmping fiscal de les comunitats autòno- mes governades pel Partit Popular, especialment la Comunitat de Madrid. 78. Avançar cap a una fiscalitat justa i coordinada a escala europea per a les grans corporacions digitals, assegurant que tributin de manera justa pels ingressos que generen, combatent l’elusió fis- cal i les pràctiques que permeten deslocalitzar beneficis. 79. Concloure l’obtenció de la llicència bancària plena per part

de l’Institut Català de Finances, que el permeti créixer i operar com a node de la xarxa a Catalunya. L’obtenció d’aquesta llicència si- tuarà l’entitat sota el marc regulatori europeu i el sistema de supervisió bancària del Banc Central Europeu o del Banc d’Espanya. A més, en el marc d’aquesta xarxa bancària cal reconèixer un paper fonamental a la banca cooperativa i ètica per a la transformació del model financer, potenciant la co- ordinació amb xarxes de referència internacional com la FEBEA o la GABV. 80. Establir l’obligatorietat del servei bancari universal. Davant un sector bancari cada cop més concentrat i amb tendències oligopolístiques, l’Estat ha de tenir un rol actiu per garantir el crèdit al petit negoci i l’accés als serveis bancaris de persones en risc d’exclusió. Per això, com ja passa amb el servei postal, cal garantir l’accés a efectiu i a atenció presencial en cada

municipi per sobre d’un llindar, finançant-ho amb un fons sectorial al qual contribueixin totes les entitats segons quo- ta de mercat. 81. Crear línies públiques de crèdit per al petit negoci amb repartiment de risc (avals parcials) i amb una banca pública que garanteixi el crèdit a la inversió productiva. Per fer-ho caldria con- vertir l’ICO en un banc de promoció amb capacitat de préstec directe a projectes industrials i de transició. 82. Impulsar les inversions clau per fer front a l’emergència climàtica. Impulsar un programa ambi- ciós d’inversió pública en tecnologies verdes crítiques per a la transició ecològica i l’autonomia es- tratègica europea: bateries, panells solars, energia eòlica i bombes de calor, així com capacitats de reciclatge de matèries primeres crítiques. Per finançar aquestes inversions, és convenient millorar l’estructura temporal del deute públic, afavorint el

finançament estable a llarg termini. Així, cal orien- tar la demanda en bons sobirans cap als de termini més llarg, eliminant els beneficis fiscals a títols de deute de caràcter més especulatiu. A més, cal que el govern espanyol reclami a la Unió Europea la creació d’una clàusula d’inversió verda en les regles fiscals i mecanismes d’endeutament comú per a la transició ecològica. 83. Consolidar una fiscalitat verda per a l’emergència climàtica. Eliminar les exempcions al com- bustible d’aviació i navegació, promovent les modificacions de normatives europees que pertoquin. Revisar també la fiscalitat energètica aplicada al consum del gas, conjuntament amb la configuració de la tarifa i els càrrecs i costos associats. Aquestes mesures ajudaran a reduir la distància entre la recaptació en fiscalitat mediambiental a l’Estat i la mitjana europea. 84. Acabar amb els privilegis fiscals i el

capital subvencionat. Posar fi a la llei Beckham, que permet a les persones que arribin a l’Estat des de l’estranger tributar com a no residents durant 6 anys, fins

Página 23 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

23 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA a la meitat en concepte d’IRPF i sense tributar pels rendiments patrimonials a l’estranger. Eliminar la possibilitat de teletreballadors internacionals d’acollir-se a un règim fiscal favorable. Exigir tam- bé clàusules de permanència de l’activitat i garantia de manteniment de l’ocupació a empreses que s’acullin a ajudes públiques i deduccions a la inversió. 85. Facilitar les pròrrogues en el pagament de tributs cedits. Modificar la legislació vigent i els regla- ments que la despleguen per facilitar que, en les liquidacions dels tributs cedits, es puguin sol·licitar pròrrogues en el pagament fins a 4 anys després d’haver-se concretat el fet imposable. 86. Fomentar pimes competitives: finançament, morositat zero i contractació pública accessible i fàcil eliminant intermediaris. Reforçar els instruments de finançament

de les petites i mitjanes empre- ses i establir mecanismes efectius per garantir el compliment dels terminis legals de pagament. Cal també revisar la contractació pública per facilitar la participació directa de les pimes mitjançant la digitalització dels procediments, la divisió justificada en lots i l’adaptació de la planificació, prepara- ció i disseny de licitacions per estimular la participació de pimes, assegurant la proporcionalitat dels requisits de solvència i la transparència en els pagaments a subcontractistes. Per últim, s’ha de pro- moure una simplificació administrativa real durant el cicle de creixement de les pimes, que redueixi costos, duplicitats i terminis sense rebaixar les garanties laborals, socials i ambientals. D. Més feminisme, més drets LGBTI+ i més antiracisme Malgrat els avenços aconseguits, continuem vivint en una societat marcada per desigualtats

estructurals que limiten els drets i les llibertats de moltes persones. Les violències masclistes, la discriminació laboral, la desigual distribució de les cures, l’LGBTI-fòbia, el racisme i la xenofòbia continuen presents en la nos- tra societat i en les institucions. Són discriminacions que sovint s’entrecreuen i que requereixen polítiques públiques ambicioses per garantir una igualtat real i efectiva. En aquest context, l’avenç de la dreta i l’extrema dreta representa una amenaça directa per als drets con- querits. Els discursos misògins, racistes i LGBTI-fòbics, el negacionisme de les violències masclistes i la criminalització de les persones migrades busquen normalitzar la discriminació i legitimar nous retroces- sos. Davant d’aquesta ofensiva reaccionària, no n’hi ha prou amb defensar els avenços assolits: cal plantar cara i continuar ampliant drets i combatre totes les formes de

violència, exclusió i desigualtat. Malauradament, arribem a aquest escenari després d’una legislatura marcada per la manca d’ambició po- lítica del Ministeri d’Igualtat del Govern espanyol, que no ha impulsat les transformacions necessàries. Davant l’immobilisme del Govern espanyol i l’amenaça de les dretes, Esquerra Republicana defensa blindar les polítiques feministes, reforçar la protecció i reparació davant totes les violències masclistes, garantir els drets sexuals i reproductius i avançar en el reconeixement de la diversitat familiar, els drets de les per- sones cuidadores i la corresponsabilitat de les cures. La defensa dels drets LGBTI+ exigeix continuar eliminant les discriminacions legals i socials, reconèixer totes les identitats de gènere i models familiars, combatre les pràctiques de conversió i reparar la perse- cució històrica d’aquest col·lectiu. Alhora, la lluita contra

el racisme i la xenofòbia ha de ser una prioritat de les polítiques públiques, combatent la discriminació estructural i institucional, garantint la igualtat d’opor- tunitats i reforçant la resposta davant els delictes d’odi, les organitzacions racistes i els discursos dis- criminatoris, especialment en els entorns digitals. L’origen, el color de pell o la situació administrativa no poden justificar cap forma de discriminació ni d’exclusió. Esquerra Republicana defensa una societat feminista, diversa i lliure de discriminacions, on totes les per- sones puguin viure amb dignitat, llibertat i igualtat de drets. Avançar en feminisme, drets LGBTI+ i antira- cisme és avançar en justícia social i democràcia, respectant les competències de Catalunya i reforçant la seva capacitat per desenvolupar polítiques pròpies.

Página 24 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 24 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 87. Blindar les polítiques d’igualtat i combatre els discursos d’odi i discriminatoris. Establir garan- ties normatives, pressupostàries i institucionals que assegurin la continuïtat de les polítiques fe- ministes, els serveis d’atenció i els recursos de prevenció de les violències masclistes. Reforçar la prevenció, la investigació i la persecució dels discursos racistes, xenòfobs, misògins i negacionistes de les violències masclistes, especialment a les xarxes socials, els entorns digitals i les institucions. Millorar la formació especialitzada i els protocols d’actuació, amb especial atenció a les campanyes d’assetjament contra dones i persones i col·lectius racialitzats. 88. Reforçar i actualitzar la legislació contra totes les formes de violència masclista. Reformar la Llei orgànica 1/2004 i la resta de legislació

estatal per garantir la prevenció, detecció, protecció i re- paració davant totes les violències masclistes, incloses l’econòmica, la vicària i la digital. Aprovar una regulació específica de la violència vicària i reforçar la lluita contra l’assetjament digital i la difusió no consentida d’imatges íntimes, garantint peritatges digitals gratuïts, la retirada ràpida de continguts il·legals, més responsabilitat de les plataformes i una protecció especial dels infants i adolescents. 89. Aprovar una llei integral contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans. Reforçar la prevenció, la persecució dels delictes i la protecció i reparació de les víctimes, especialment dones i nenes explo- tades sexualment. Garantir-ne els drets independentment de la situació administrativa, reformant la legislació d’estrangeria, i crear un fons estatal que asseguri les indemnitzacions judicials quan els

responsables no les paguin. 90. Reconèixer el dret al dol gestacional, establint un permís laboral retribuït per les pèrdues gestaci- onals entre la sisena setmana i el dia 179 de gestació, independentment de les situacions d’incapaci- tat temporal reconegudes legalment. 91. Garantir la igualtat de drets dels dos progenitors davant la pèrdua gestacional, equiparant la protecció i els permisos retribuïts en els casos de mort fetal a partir del dia 180 de gestació. 92. Equiparar els drets de les famílies monoparentals als de les famílies nombroses, estenent els beneficis fiscals, socials i laborals, amb respecte a les competències de les administracions corresponents. 93. Reconèixer legalment les identitats no-binàries. Adaptar la normativa relativa al Registre Civil, la documentació identificativa i els procediments administratius per garantir-ne el reconeixement sen- se requisits

patologitzadors, protegint la privacitat i evitant discriminacions. 94. Garantir la igualtat de drets de les famílies LGBTI+. Reformar la legislació civil i del Registre Civil per eliminar les discriminacions en la filiació de les famílies de dues mares, les persones trans i no-bi- nàries i altres models familiars, garantint el reconeixement dels vincles parentals i la seguretat jurídi- ca, amb participació de les entitats LGBTI+ i prioritzant l’interès superior de l’infant. 95. Reforçar la prohibició de les pràctiques de conversió i perseguir-les penalment. Garantir la pro- hibició efectiva de les pràctiques que pretenen modificar o reprimir l’orientació sexual o la identitat de gènere, també quan s’emparen en motius religiosos o espirituals. Tipificar penalment els casos greus o coercitius, protegir especialment els menors i les persones vulnerables i reforçar els mecanismes de

denúncia i atenció a les víctimes, sense penalitzar l’acompanyament psicològic voluntari i afirmatiu. 96. Impulsar una llei estatal de memòria i reparació LGBTI+. Reconèixer i reparar la persecució his- tòrica de les persones LGBTI+ per les institucions, incloent-hi la repressió de les persones trans, les lesbianes i les dones sotmeses al Patronato de Protección a la Mujer. Garantir l’accés als arxius, la preservació de testimonis, la participació de les víctimes i mesures de reparació, reconeixement pú- blic i divulgació educativa i cultural, respectant les competències de Catalunya. 97. Regular la pressió estètica en la publicitat i els entorns digitals. Obligar a identificar les imatges corporals retocades digitalment en la publicitat i els continguts comercials de les xarxes socials, i reforçar la regulació dels anuncis que promoguin models corporals irreals o fomentin conductes ali-

mentàries perjudicials i trastorns com l’anorèxia i la bulímia. 98. Protegir els drets socials i laborals de les persones cuidadores familiars. Garantir que cuidar un familiar no suposi perdre drets de Seguretat Social ni oportunitats laborals, assegurant les cotitzaci- ons de les persones cuidadores no professionals amb finançament públic. Facilitar també la forma- ció i la reincorporació al mercat laboral de qui hagi hagut de deixar de treballar per assumir tasques de cura, amb atenció prioritària en les polítiques d’ocupació.

Página 25 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

25 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 99. Garantir la igualtat de tracte i oportunitats independentment de l’origen. Combatre la discrimi- nació racial i ètnica en l’accés a l’ocupació, l’habitatge i els béns i serveis; reforçant les garanties le- gals davant les pràctiques discriminatòries tant en l’àmbit públic com privat. Millorar els mecanismes per detectar i acreditar aquestes situacions i protegir les persones que les denuncien. 100. Millorar la investigació i la resposta judicial davant els delictes d’odi racistes i xenòfobs. Reforçar la formació especialitzada de jutges, magistrats i fiscals en la identificació de la motivació racista i xenòfoba i l’aplicació efectiva dels delictes d’odi i de les circumstàncies agreujants. 101. Actuar contra les organitzacions que promouen el racisme i la violència. Perseguir les estruc- tures i organitzacions que

fomentin de manera organitzada l’odi, la discriminació i la violència contra persones per raó d’origen o pertinença ètnica. Fer ús dels instruments legals per investigar-ne les activitats i actuar en conseqüència. 102. Frenar la difusió i l’amplificació dels discursos d’odi a les xarxes socials. Exigir a les plataformes digitals més responsabilitat davant la difusió de continguts racistes i xenòfobs, amb mecanismes accessibles de denúncia i resposta efectiva davant els continguts il·lícits. Actuar contra les campa- nyes coordinades de desinformació que assenyalen col·lectius pel seu origen i alimenten la confron- tació social. E. Treball digne i seguretat social garantida Viure dignament ha de ser una realitat per a tothom, independentment de la situació laboral, econòmica o personal de cadascú. El treball ha de permetre desenvolupar un projecte de vida i no condemnar ningú a la

precarietat o a la pobresa. Però en els darrers anys l’encariment del cost de la vida, amb uns salaris que no han evolucionat al mateix ritme que els preus, ha provocat que cada vegada més persones, tot i tenir una feina, tinguin dificultats per arribar a final de mes. Aquesta realitat evidencia els límits d’un model que continua repartint de manera desigual la riquesa i que prioritza els beneficis empresarials per sobre les condicions de vida de la classe treballadora. Cal garantir les rendes i avançar cap a l’assoliment de salaris suficients per viure, combatre la precarietat i la temporalitat injustificada, reduir les desigualtats i evitar que l’acomiadament sigui una via fàcil i barata per a les empreses. També implica reforçar la protecció social, garantir unes pensions dignes i assegurar que ningú quedi desprotegit davant de situacions de vulnerabilitat. La Seguretat Social és una

de les grans conquestes de la classe treballadora i el principal instrument de solidaritat col·lectiva per garantir una protecció econòmica davant la malaltia, la desocupació o la vellesa. L’envelliment de la població i la jubilació de la generació del baby boom plantegen reptes per al sosteni- ment del sistema públic de pensions, però la resposta no pot ser retallar drets ni privatitzar les pensions, sinó reforçar-ne el finançament. Esquerra Republicana defensem un model econòmic que generi ocupació de qualitat, salaris més elevats i noves fonts d’ingressos perquè els grans beneficis empresarials i les ren- des del capital també contribueixin al sosteniment de la Seguretat Social. Defensar la Seguretat Social també vol dir ampliar drets i garantir prestacions suficients per viure dig- nament. Encara avui, moltes persones jubilades perceben pensions insuficients per afrontar el cost de

la vida, mentre persisteixen desigualtats importants entre treballadors assalariats i autònoms i una bretxa de gènere que perjudica especialment les dones. Cal avançar cap a un sistema públic de pensions que ga- ranteixi el poder adquisitiu, redueixi les desigualtats i continuï contribuint a la redistribució de la riquesa. Catalunya necessita eines pròpies per desplegar polítiques socials que responguin a la nostra realitat, amb capacitat per decidir sobre les condicions laborals, la protecció social i el sistema de pensions. Volem un model que redistribueixi els recursos i garanteixi que el progrés econòmic es tradueixi en millors condi- cions de vida per a la societat.

Página 26 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 26 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 103. Derogar els aspectes de les reformes laborals de 2010 i 2012 que continuen vigents. Revertir l’abaratiment i la facilitació de l’acomiadament, recuperant la indemnització per acomiadament im- procedent de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats, i els salaris de tramitació. Restablir l’autorització administrativa prèvia de l’autoritat laboral de la Generalitat per als acomiada- ments col·lectius, les suspensions de contractes i les reduccions col·lectives de jornada. Recuperar les garanties davant els acomiadaments per causes objectives i reforçar la negociació col·lectiva, l’estabilitat laboral i el control públic de les decisions empresarials. 104. Establir una indemnització addicional per acomiadaments sense causa d’acord amb la reso- lució del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS). El CEDS

va emetre una decisió vinculant el 24 de juliol de 2024 que explicitava que la legislació laboral espanyola no protegia degudament els treballadors víctimes d’acomiadaments sense causa. Així, per donar compliment a la Carta Social Europea, cal reformar l’Estatut dels Treballadors i permetre que en aquest tipus de cessaments no operi cap tipus de topall màxim a l’hora de fixar la indemnització. S’ha de garantir que les indemnit- zacions per acomiadaments sense causa siguin efectivament dissuasives per a les empreses i resca- balin degudament els treballadors que en siguin víctimes. 105. Reduir la durada màxima de la jornada laboral setmanal a 37 hores i mitja sense reducció sala- rial. Modificar l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors per garantir aquesta reducció legal de la jor- nada, respectant les jornades inferiors establertes per conveni col·lectiu. Reforçar el registre diari de

jornada, garantint-ne el caràcter digital, fiable i accessible a la Inspecció de Treball, així com el dret a la desconnexió digital, per evitar els abusos en el temps de treball i garantir el descans de les perso- nes treballadores. 106. Blindar la revaloració de les pensions per evitar la pèrdua de capacitat adquisitiva de les per- sones pensionistes. Cal garantir l’actualització de pensions públiques d’acord amb la inflació. 107. Revalorar les pensions d’acord amb l’IPC de cada territori. Revisar el sistema estatal de pensions per tenir en compte les diferències territorials en el cost de la vida i establir mecanismes d’actua- lització de les prestacions vinculats a l’IPC de cada territori, per mantenir el poder adquisitiu de les persones pensionistes i reduir les desigualtats territorials. 108. Actualitzar la Llei de prevenció de riscos laborals per garantir entorns de treball segurs

i salu- dables. Reformar la legislació estatal per reduir la sinistralitat laboral i adaptar la prevenció als nous riscos derivats de la digitalització, el canvi climàtic i les transformacions del mercat de treball, incor- porant-hi la perspectiva de gènere i d’edat. 109. Avançar cap a la democratització de les empreses i la participació dels treballadors en la ges- tió. Impulsar una reforma de la legislació laboral i mercantil per garantir la participació efectiva de la representació legal de les persones treballadores en els consells d’administració de les empreses, establint quotes mínimes de representació en funció de la dimensió. 110. Reconèixer el dret a la jubilació anticipada per raó de l’activitat professional mitjançant coe- ficients reductors als sectors que compleixin els requisits de perillositat. Garantir l’accés a la jubilació anticipada sense penalitzacions en la pensió a

les persones treballadores de sectors i pro- fessions especialment penosos, perillosos, tòxics o insalubres, quan les condicions de treball i els riscos per a la salut justifiquin una reducció de l’edat mínima de jubilació. En particular, fer efectiu el reconeixement d’aquest dret als conductors i conductores professionals del transport de mer- caderies i de viatgers per carretera, atenent a la sinistralitat i als riscos associats a l’exercici prolon- gat d’aquestes professions. Igualment, aprovar de forma immediata la jubilació anticipada del Cos d’Agents Rurals equiparant les seves condicions a les del cos de Mossos d’Esquadra. 111. Ampliar els permisos per a la criança. Ampliar els permisos parentals retribuïts i impulsar, conjun- tament amb les administracions competents, mesures que permetin disposar de més temps per a la criança durant els primers anys de vida, sense penalitzacions

econòmiques ni professionals. 112. Garantir un sistema de cotització just i progressiu per als treballadors autònoms. Adaptar les quotes als ingressos reals i a la capacitat econòmica de cada professional, establint trams pro- gressius que garanteixin que qui menys ingressi, menys cotitzi. Establir quotes reduïdes per als tre- balladors autònoms amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, amb les aportacions necessàries dels Pressupostos Generals de l’Estat per garantir el manteniment de les bases de co-

Página 27 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

27 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA tització i l’accés a futures prestacions socials. També aconseguir que les rendes més altes contribu- eixin més, amb nous trams per als ingressos superiors als 6.000 euros mensuals. 113. Equiparar la protecció social dels autònoms a la de les persones assalariades. Reformar la prestació per cessament d’activitat perquè esdevingui una protecció per desocupació efectiva, amb requisits d’accés més flexibles i tràmits àgils, adaptada a les particularitats de cada sector. Crear un subsidi per als autònoms més grans de 52 anys que hagin cessat l’activitat i garantir l’equiparació de les prestacions per incapacitat temporal, naixement i cura de menors, lactància i atenció de fills i fi- lles amb malalties greus amb les del Règim General de la Seguretat Social. 114. Garantir una quota zero per als autònoms en situacions de

malaltia greu. Eximir els treballadors autònoms del pagament de les quotes des del moment en què es produeixi una situació de malaltia greu i establir bonificacions per a la contractació de substituts, per facilitar la continuïtat de l’activi- tat econòmica. 115. Reforçar la lluita contra els falsos autònoms. Modificar la legislació perquè, en els procediments judicials de reconeixement de relació laborals contra empreses que hagin rebut sentències contràries per casos similars durant els 9 mesos anteriors a la interposició de la demanda, s’inverteixi la càrrega de la prova, de manera que el treballador demandant únicament hagi d’aportar indicis de laboralitat. 116. Avançar cap a una fiscalitat més justa per als autònoms. Ampliar les despeses fiscalment deduï- bles a l’IRPF vinculades a l’activitat econòmica, especialment les relacionades amb el vehicle profes- sional, els

subministraments i l’ús de l’habitatge habitual com a lloc de treball, establint criteris clars que en facilitin la justificació. Paral·lelament, reforçar la progressivitat de l’impost sobre societats, amb criteris de dimensió empresarial i capacitat econòmica. 117. Garantir la integració al RETA dels treballadors mutualistes en igualtat de drets. Reforçar la passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Llei 2/2026 per als mutualistes amb reconeixement de tots els anys aportats com a anys cotitzats. Alhora, desenvolupar reglamen- tàriament la passarel·la garantint la protecció social pública dels treballadors provinents de mutuali- tats o altres sistemes alternatius. 118. Avançar cap a un sistema integrat de formació professional al llarg de la vida. Impulsar una ordenació que integri la formació professional del sistema educatiu, la formació per a l’ocupació i la

formació en el treball, incorporant els ensenyaments de règim especial i respectant-ne les singu- laritats. Superar la fragmentació normativa i administrativa actual i garantir les competències de la Generalitat de Catalunya, amb els traspassos i recursos necessaris per planificar i gestionar un sis- tema propi i integrat. 119. Reforçar la vinculació de la formació professional amb la universitat, la recerca i la innovació. Consolidar la formació professional com un àmbit propi de qualificació i especialització, estretament vinculat al sistema universitari, científic i tecnològic. Establir mecanismes de coordinació i projectes compartits entre centres de formació professional, universitats, centres de recerca i empreses, i fa- cilitar les passarel·les formatives mitjançant el reconeixement de crèdits i aprenentatges. 120. Facilitar la formació contínua i el reconeixement de les

competències professionals. Impulsar itineraris formatius flexibles que permetin compatibilitzar la formació amb l’activitat laboral i afavo- reixin l’actualització de coneixements al llarg de la vida. Agilitzar l’acreditació de les competències adquirides mitjançant l’experiència professional i la formació no formal, facilitar l’acumulació d’apre- nentatges i garantir serveis d’orientació professional accessibles a totes les edats. 121. Reforçar els centres de formació professional i la vinculació amb el teixit productiu. Garantir un finançament estable i suficient dels centres de formació professional, amb equipaments actu- alitzats i recursos per a la formació permanent del professorat. Potenciar els centres integrats i les xarxes d’especialització sectorial i territorial, reconeixent el seu paper en la innovació aplicada, la transferència de coneixement i l’adaptació de la formació a

les necessitats del teixit productiu. 122. Garantir la continuïtat de la prohibició de talls de subministrament i mantenir-los de forma permanent per a llars vulnerables. Convertir en estable la garantia de subministrament que ac- tualment es manté amb caràcter temporal fins a 31 de desembre de 2026, adaptant el marc estatal als estàndards de protecció dels consumidors vulnerables de la Directiva europea 2024/1711. Posar en marxa un pla de condonació del deute de les llars en situació de vulnerabilitat acumulat durant la

Página 28 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 28 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral moratòria de talls de subministrament, assegurant la corresponsabilitat econòmica de les empreses subministradores d’aquests serveis bàsics. 123. Exigir a l’Estat els recursos necessaris per adaptar l’ingrés mínim vital al cost de la vida a Catalunya. Incrementar el finançament estatal per adequar les quanties a la realitat socioeconòmi- ca catalana, sense traslladar-ne el sobrecost a la Generalitat. 124. Garantir una CUME digna i accessible per a les famílies amb infants amb malalties greus. Revisar la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu (CUME) per ga- rantir-ne l’accés a totes les famílies que ho necessitin, simplificar-ne els tràmits i evitar que els re- quisits administratius en dificultin el reconeixement. 125. Combatre la precarietat laboral i reforçar els drets de les

persones treballadores dels sec- tors més vulnerables i feminitzats. Impulsar mesures per garantir salaris dignes, estabilitat laboral, millors condicions de treball i una protecció social efectiva. Dignificar les condicions laborals de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), prohibir l’externalització de les tasques ordi- nàries de les cambreres de pis en el sector hoteler i reconèixer o compensar els períodes treballats per les empleades de la llar abans de 2022 que no van generar drets de protecció per desocupació. Incorporar la perspectiva de gènere al reconeixement de les malalties professionals, revisant el qua- dre de patologies per corregir els biaixos que hi consten i incloure-hi malalties com ara la fibromiàl- gia, la fatiga crònica o el lupus quan se n’acrediti l’origen laboral. F. Reindustrialitzar el país Catalunya ha Estat, és i ha de continuar sent una

potència industrial. Des d’Esquerra Republicana treba- llarem per garantir el futur industrial de Catalunya i per estar preparats per liderar els nous àmbits en què podem excel·lir com a país. Un dels efectes més clars de la globalització ha estat el debilitament del teixit industrial europeu, que ha vist reduït el seu pes fins a tan sols el 14 % del PIB del continent. Els darrers anys, aquesta tendència s’ha accelerat a partir de dos fenòmens ben visibles. El primer és el xoc xinès 2.0, pel qual el gegant xinès ha augmentat exponencialment les vendes a Europa, guanyant un gran poder de mercat en sectors clau com el de l’automòbil. Aquesta tendència ha fet posar el crit d’alarma al cor exportador de la Unió Europea i ha ocupat bona part de les converses sobre política comercial del bloc. D’altra banda, la COVID-19 va posar de manifest les debilitats europees en períodes d’inestabilitat i

crisi i ha situat dos conceptes al centre de la conversa econòmica. El primer és la resiliència, que anima a localit- zar cadenes de valor dins del continent, especialment en sectors crítics. El segon és l’autonomia estratè- gica, que es declina en més sobirania tecnològica, industrial, alimentària o econòmica. Aquestes lliçons tenen una expressió clara en la política industrial. Així, la Unió Europea està impulsant un paquet de mesures legislatives per fomentar la descarbonització i la reindustrialització que posen el focus en sectors altament estratègics, com ara el vehicle elèctric, el sector químic, les energies renovables o les matèries primeres crítiques. Davant les amenaces que pateix la química o la producció de vehicles a Catalunya, ens sembla urgent protegir aquests sectors, que ofereixen llocs de treball qualificats, estabilitat i capacitats tecnològiques i industrials clau en

el món actual. Però no només això: cal també exigir una política industrial activa que fomenti el desenvolupament de sectors en ascens i que permeti al teixit econòmic català continuar com- petint a escala global. En aquest sentit, des d’Esquerra Republicana apostem per una administració emprenedora que lideri la transformació del model econòmic amb instruments públics i participació en empreses estratègiques.

Página 29 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

29 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA També apostem per les pimes com a peça clau del teixit econòmic català i que sovint es troben amb difi- cultats per obtenir finançament adequat per créixer. 126. Adoptar una política industrial activa que aposti per grans projectes industrials a Catalunya. Cal substituir els PERTE, que acaben aquest 2026, per projectes estratègics amb una gestió des- centralitzada, recuperant la idea del PERTE territorial que serveixi per mobilitzar els recursos que l’Estat espanyol ha estat incapaç de distribuir. 127. Alinear la política industrial amb l’aposta del Made in Europe: – Ampliar el volum i el marc temporal del Programa Auto+ per accelerar l’electrificació del parc de vehicles i la instal·lació de punts de recàrrega atorgant més pes al criteri de fabricació a la Unió Europea. – Prioritzar la contractació pública, la

fabricació local i la sostenibilitat, especialment en sectors clau en matèria de llocs de treball de qualitat i cohesió territorial. 128. Impulsar la descarbonització del sector del transport per carretera. Simplificar els procediments administratius per instal·lar punts de recàrrega públics i privats, garantint la disponibilitat de subminis- trament. Establir programes pluriennals d’ajuts per a l’adquisició de camions de zero emissions, acces- sibles a treballadors de pimes. Cal també vincular els programes de renovació del parc de vehicles a la retirada de vehicles antics i incentivar fiscalment l’electrificació de les flotes empresarials. 129. Exigir que el Ministeri d’Indústria defensi davant la Comissió i el Consell la candidatura del clúster químic de Tarragona com a projecte estratègic en el marc del Pla d’Acció per a la Indústria Química de la UE (EU Critical Chemical Sites),

impulsant-ne la descarbonització. G. Impulsar una transició energètica justa, ecològica i accessible El model energètic de l’Estat espanyol ha demostrat ser un sistema fortament centralitzat, àgraf i domi- nat per monopolis territorials i un oligopoli clàssic que opera en la generació, distribució i comercialitza- ció. Aquesta falta de competència real, sumada a les ineficiències d’un sistema marginalista de fixació de preus que extreu rendes de les famílies i les empreses per maximitzar els beneficis dels grans operadors, ha provocat un encariment insostenible de l’electricitat. Aquesta realitat ha situat la ciutadania davant l’anomenat trilema energètic: la vulnerabilitat de la seguretat de subministrament, l’impacte econòmic dels alts costos de l’energia i la necessitat urgent de reduir emissions de CO2. Davant d’un model allunyat dels usuaris i del teixit productiu, cal que la

Generalitat de Catalunya assumeixi una capacitat de decisió plena en la planificació i la governança de les xarxes elèctriques per garantir una transició alineada amb les necessitats territorials i la preservació del medi natural. Aquesta transformació només serà possible si passem d’un esquema vertical i concentrat a un model energètic 100 % renovable, descentralitzat, distribuït i de proximitat (km0). Cal impulsar noves eines normatives que transposin de manera efectiva les directives del Clean Energy Package i la Directiva de Mercat Interior de la UE, acompanyades d’una revisió profunda de la fiscalitat energètica que penalitzi les emissions i posi fi als senyals contradictoris actuals. Alhora, l’Administració ha de prioritzar l’electrifica- ció del sistema, destinant els combustibles renovables únicament als sectors industrials difícilment elec- trificables, i dotar el país de xarxes

de transport i distribució adequades, capacitat d’emmagatzematge, xarxes intel·ligents (smart grids) i una gestió flexible de la demanda que no faci recaure els costos de la transició sobre els consumidors. En definitiva, la transició energètica és una revolució que ha de democratitzar el mercat energètic, allibe- rar-lo d’oligopolis i garantir l’accés a l’energia a preus justos com a bé de primera necessitat. Per fer-ho possible, cal convertir la ciutadania, les cooperatives, les pimes i els municipis en actors actius del sistema mitjançant l’autoconsum col·lectiu, les comunitats energètiques locals i la participació en la gestió de la xarxa. Aquesta és l’aposta per a una Catalunya compromesa amb els objectius globals de l’Agenda 2030:

Página 30 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 30 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral un model sostenible, d’eficiència, amb plena complicitat territorial i que situï la sobirania energètica al ser- vei de la gent i de la competitivitat de la nostra economia. 130. Incrementar la capacitat de decisió i sobirania de la Generalitat de Catalunya sobre la xarxa elèctrica. Garantir la participació efectiva i l’increment de la capacitat de decisió de la Generalitat de Catalunya en la planificació, determinació de prioritats i governança sobre el seu sistema energè- tic en matèria de xarxes, inversions i desplegament de nova capacitat. 131. Impulsar una nova legislació sobre el Sector Elèctric i la Llei dels Gasos Renovables. Cal una nova Llei de Bases del Sector Elèctric i una Llei dels Gasos Renovables en substitució de la Llei d’Hi- drocarburs que transposi les directives del Clean Energy Package i

actualitzi la realitat del sector als reptes climàtics, de seguretat energètica i econòmics de la pròxima dècada. 132. Eliminar els privilegis de les grans energètiques. Modificar els incentius del RD 8/2023 per evitar que les bonificacions fiscals per inversions en renovables funcionin com a subvencions que reforcin la posició de domini de l’oligopoli, afavorint en el seu lloc l’entrada de nous agents i la diversificació del mercat. 133. Traspassar les centrals hidroelèctriques. Recuperar i traspassar la gestió i la titularitat públi- ca de les centrals hidroelèctriques a la Generalitat de Catalunya a mesura que vagin caducant les concessions. 134. Impulsar un pla urgent d’inversions i modernització de la xarxa elèctrica catalana. Exigir a l’Es- tat un pla d’inversions en les xarxes de transport i distribució elèctrica de Catalunya, amb projectes identificats, calendaris executables i

compromisos anuals verificables. Actualitzar els requisits tèc- nics de connexió de les grans instal·lacions fotovoltaiques per garantir l’estabilitat del sistema, exi- gint mecanismes de resposta ràpida davant fluctuacions i incidències. 135. Garantir la capacitat de decisió de Catalunya sobre les grans infraestructures elèctriques. Condicionar l’autorització estatal de les línies d’evacuació elèctrica, especialment les de molt alta tensió (MAT), a l’informe favorable de l’òrgan competent en biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. Evitar la imposició de projectes contraris al model energètic català, com ara les línies MAT vinculades al clúster Forestalia. 136. Reforçar la ciberseguretat i la resiliència de les infraestructures energètiques. Transposar ur- gentment les directives europees NIS2 i CER per reforçar la protecció de les infraestructures ener- gètiques crítiques, reduir

les vulnerabilitats davant de ciberatacs i altres amenaces i millorar la prevenció i la capacitat de resposta davant de les incidències que hi pugui haver. 137. Democratitzar els mercats energètics i garantir l’accés transparent a les dades. Desenvolupar el marc normatiu europeu per facilitar la participació activa de la demanda, l’emmagatzematge, els agregadors independents i les comunitats energètiques locals en els mercats elèctrics, inclosos els serveis de regulació de freqüència. Crear una plataforma neutral de dades dels recursos energètics distribuïts que garanteixi l’accés igualitari a la informació i la cessió de dades a tercers únicament amb el consentiment exprés de les persones consumidores. 138. Ampliar els radis d’autoconsum compartit. Modificar la legislació per ampliar l’àmbit de l’autocon- sum col·lectiu fins als 10 km amb caràcter general i fins als 20.000 metres (20

km) en àrees rurals, redefinint els peatges d’accés de manera proporcional als que s’indueixen a la xarxa. Això permetrà estendre l’autoconsum a més polígons industrials, a les urbanitzacions i al món rural, democratitzant l’accés a l’energia per a la majoria de la població que no disposa de teulada pròpia. 139. Agilitzar de tràmits i balanç net zero. Agilitzar els tràmits de legalització de les instal·lacions d’au- toconsum compartit, garantir una bona qualitat de la senyal elèctrica de la xarxa de distribució, fixar procediments simples amb terminis exigibles per a distribuïdores i comercialitzadores, i apostar pel balanç net zero per a l’autoconsum. 140. Impulsar l’autoconsum renovable, les comunitats energètiques i la resiliència del sistema. Ampliar els programes estatals d’ajuts per fomentar l’autoconsum individual i col·lectiu, amb incen- tius per a l’emmagatzematge energètic i

les instal·lacions capaces de funcionar en mode illa davant de talls de subministrament. Reforçar el programa CE IMPLEMENTA i crear línies de suport a les co- munitats energètiques, cooperatives, llars, municipis, comerços i pimes, facilitant l’aprofitament de

Página 31 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

31 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA cobertes, aparcaments, equipaments públics i espais industrials. Garantir finançament i assistència tècnica, jurídica i administrativa, prioritzant els projectes amb menys recursos, les zones amb vulne- rabilitat energètica i la participació de les persones que viuen de lloguer. 141. Accelerar l’electrificació i l’eficiència energètica de les llars i el transport. Impulsar ajuts per substituir els combustibles fòssils per alternatives elèctriques en la climatització i la mobilitat, mi- llorar l’aïllament dels edificis i renovar els electrodomèstics i equips per models més eficients. Promoure mesures d’estalvi energètic i informació accessible per reduir el consum, les emissions i la dependència energètica. 142. Impulsar les infraestructures de recàrrega i garantir la resiliència energètica del transport. Desplegar una

xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics i d’hidrogen alineada amb els objectius euro- peus, amb especial atenció al transport de mercaderies i l’objectiu d’assolir 4.000 punts de recàrre- ga de més de 350 kW abans de 2030. Adaptar el marc normatiu i ampliar els terminis de concessió de les estacions de càrrega ultraràpida per facilitar-ne el desplegament i fomentar la competència. Garantir sistemes d’alimentació elèctrica d’emergència a les estacions ferroviàries i infraestructures crítiques de transport per mantenir les comunicacions, la il·luminació i la senyalització quan hi hagi talls de subministrament. 143. Garantir una energia competitiva i sostenible per a la indústria i les pimes. Aprovar un paquet estatal d’ajuts per accelerar l’electrificació industrial, l’eficiència energètica, l’emmagatzematge i la recuperació de calor. Facilitar els contractes de subministrament renovable

a llarg termini, la compra agregada d’energia i les garanties de finançament per a les pimes. Reformar la fiscalitat per afavorir la substitució dels combustibles fòssils per electricitat i garantir que les obligacions socials del sis- tema energètic disposin de finançament públic transparent. 144. Reparar els perjudicis causats als petits inversors en energies renovables. Establir mecanismes de compensació per als petits inversors fotovoltaics afectats per les modificacions retroactives del règim retributiu de les energies renovables, garantint la seguretat jurídica i la protecció de les inver- sions realitzades sota el marc regulador anterior. 145. Reformar la regulació energètica per reduir els costos i afavorir la descarbonització. Recuperar el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric perquè els combustibles fòssils contri- bueixin al finançament de les renovables i

es redueixin els costos de la factura elèctrica. Corregir els greuges tarifaris de les xarxes de 25 i 30 kV, incorporant-les a la tarifa 6.2, i regular la contractació de potència estacional per adaptar els costos al consum real. Impulsar els gasos renovables, especi- alment el biometà i l’hidrogen verd, i la cogeneració d’alta eficiència per descarbonitzar els proces- sos industrials difícils d’electrificar. 146. Flexibilització de la Llei de Residus (Llei 7/2022) per al sector primari. Modificar i flexibilitzar la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, facilitant que els residus pro- cedents de la ramaderia, l’agricultura i la pesca es puguin utilitzar àgilment per a la producció de bio- gàs, la generació d’energia renovable i l’impuls de la bioeconomia. 147. Contribució de l’Estat al Fons de Transició Nuclear. Exigir la contribució obligatòria de

l’Estat al Fons de Transició Nuclear de la Generalitat de Catalunya per un import equivalent al que aporta anu- alment l’administració catalana, mitjançant la recaptació finalista de l’impost sobre instal·lacions amb impacte ambiental provinent dels ingressos estatals de l’energia nuclear. 148. Modificar el Pla Hidrològic de l’Ebre i garantir els cabals ecològics i l’equilibri mediambiental. Cal protegir el Delta de l’Ebre i el conjunt de l’ecosistema del riu. 149. Comissió Bilateral del Delta de l’Ebre i cessió de conques de la CHE. Convocar la comissió bi- lateral entre la Direcció General de Costes i la Generalitat de Catalunya per coordinar les estratègi- es de protecció del litoral i incrementar la seguretat jurídica dels titulars de drets al delta de l’Ebre. Reclamar el traspàs i la cessió de la gestió de les conques catalanes que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

(CHE). 150. Finançament estatal per a les dessalinitzadores de la Tordera i del Foix. Reclamar la modificació de la via de finançament establerta al RDL 4/2023 per convertir els 435 milions d’euros en una injec- ció directament estatal a fons perdut, evitant que s’articulin com un crèdit que acabi sent repercutit sobre la factura de l’aigua dels ciutadans de Catalunya.

Página 32 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 32 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 151. Protecció i ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat. Donar suport a la iniciativa de la Generalitat per ampliar la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat de 935 ha a 2.372 ha, donant compliment a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea (2018), pre- servant el patrimoni natural i agrícola i limitant l’especulació urbanística. 152. Ús d’aigua regenerada a la indústria càrnia. Desenvolupar la normativa estatal necessària per per- metre l’ús d’aigua regenerada en activitats industrials i ramaderes que no suposin risc per a la salut pública (com la neteja i desinfecció de vehicles de transport d’animals o de granges), evitant el mal- baratament de més de 460 milions de litres d’aigua potable a l’any. 153. Alinear la planificació energètica i climàtica amb els objectius

científics. Cal assegurar el com- pliment amb els objectius de reducció d’emissions de CO2 d’almenys el 65 % el 2030 i del 95 % el 2040, respecte a 1990. 154. Impulsar una línia estable de subvencions per a xarxes de calor municipals de biomassa fores- tal. Crear una convocatòria periòdica d’ajuts a municipis rurals i de muntanya per a xarxes de calor amb estella forestal de proximitat, promovent la gestió sostenible dels boscos locals, la prevenció d’incendis i la creació d’ocupació. Aquesta mesura permetrà substituir els combustibles fòssils, re- duir la despesa energètica dels equipaments públics i dinamitzar la bioeconomia rural. 155. Protegir el delta de l’Ebre davant la regressió litoral i el canvi climàtic. Exigir un pla estatal anual acordat amb el territori per combatre la regressió, la subsidència i la pujada del mar al delta de l’Ebre, prioritzant la mobilització de sorres i

la recuperació de sediments d’embassaments, adaptant la ges- tió d’inundacions i eliminant tràmits que bloquegen les actuacions catalanes. H. Garantir el futur de la pagesia, la pesca i el món rural Els sectors agrari, ramader i pesquer són essencials per garantir la sobirania alimentària, la cohesió terri- torial i la vitalitat econòmica i social del país. Tanmateix, afronta reptes estructurals com els efectes del canvi climàtic, l’increment dels costos de producció, la manca de relleu generacional i els desequilibris de poder en la cadena alimentària. Cal garantir unes condicions de vida i de treball dignes per a la pagesia, la ramaderia i el sector pesquer, protegir les explotacions familiars i avançar cap a un model productiu soste- nible, resilient i arrelat al territori. Per assolir aquests objectius, és imprescindible disposar dels recursos i de la capacitat de decisió ne-

cessaris per definir polítiques adaptades a la realitat del país. Defensem una gestió descentralitzada dels fons europeus, el respecte a les competències de Catalunya i més implicació de l’Estat en el finançament de les transformacions que necessita el sector. Apostem per reforçar la viabilitat econòmica de les explo- tacions, garantir preus justos, impulsar l’adaptació climàtica i promoure una gestió sostenible dels recur- sos naturals que asseguri el futur del sector primari i del món rural. 156. Descentralitzar la Política Agrària Comuna (PAC) i la gestió dels fons europeus destinats als sectors agrari i pesquer i al desenvolupament rural. Exigir que el nou Marc Financer Pluriennal (MFP) de la Unió Europea per al període 2028-2034 garanteixi recursos suficients i diferenciats per a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i el desenvolupament rural, evitant que la integració dels ac-

tuals instruments de finançament en fons més amplis comporti una reducció dels recursos o una recentralització de les competències. Reclamar que Catalunya participi directament en la definició, distribució i gestió dels fons europeus, apropant les decisions a les explotacions agràries, ramade- res i pesqueres. 157. Revertir els acords comercials lesius per a la sobirania alimentària i el sector primari català. El govern espanyol ha de rebutjar la ratificació de l’acord de lliure comerç UE-Mercosur i oposar-se a l’aplicació provisional mentre no es pronunciï el TJUE. Alhora, cal garantir clàusules de salvaguarda i reciprocitat de normes per als productes agroalimentaris importats en els tractats comercials.

Página 33 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

33 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 158. Garantir la capacitat de decisió sobre l’ordenació de l’espai marítim. Exigir que el govern de la Generalitat de Catalunya disposi de les competències i dels instruments necessaris per planificar i ordenar els usos de l’espai marítim de les seves costes, d’acord amb la Directiva 2014/89/UE. 159. Reformar i garantir l’aplicació efectiva de la Llei de la cadena alimentària per assegurar preus justos a la pagesia. Impulsar les modificacions legislatives i els mecanismes de control necessa- ris per garantir preus justos que cobreixin els costos de producció, assegurin la viabilitat de les ex- plotacions i facilitin el relleu generacional. Cal fixar metodologies objectives per sector i reforçar els observatoris agroalimentaris per publicar els costos de referència i la negociació mitjançant coope- ratives i

organitzacions de productors. 160. Promoure els vins i escumosos catalans i garantir la sostenibilitat del sector vitivinícola. Impulsar mesures de comercialització dels vins i escumosos catalans, tant al mercat interior com als mercats internacionals, reforçant el reconeixement de les denominacions d’origen i la qualitat dels productes del país. Incrementar el suport als petits i mitjans productors, les cooperatives i els cellers, afavorint uns preus justos per al raïm, el relleu generacional i l’adaptació de les explotacions al canvi climàtic per garantir la viabilitat econòmica, social i ambiental del sector vitivinícola català. 161. Incorporar l’evolució dels preus dels combustibles i fertilitzants als costos de producció agrària. Establir un mecanisme dinàmic d’actualització dels costos de producció agraris i ramaders que respecti la variació dels preus d’inputs clau, com ara

combustibles i fertilitzants, i garanteixi la repercussió en la revisió dels contractes alimentaris, protegint la viabilitat de les explotacions fami- liars davant les fluctuacions internacionals mitjançant observatoris de preus i costos més transpa- rents i actualitzats. 162. Reformar i territorialitzar el sistema d’assegurances agràries i ramaderes i incrementar el fi- nançament d’ENESA. Incrementar l’aportació estatal a ENESA per augmentar les subvencions a les pimes, abaratir les assegurances agràries i ramaderes i fomentar-ne la contractació. Eliminar les dis- criminacions territorials, especialment incorporant Catalunya a la cobertura dels danys provocats pel míldiu al raïm de vinificació. 163. Garantir el finançament estatal de la modernització dels regadius de Catalunya. Exigir a l’Estat una aportació pressupostària suficient i sostinguda per modernitzar les infraestructures de

regadiu, millorar l’eficiència hídrica i adaptar el sector agrari a la sequera i al canvi climàtic. Prioritzar la mo- dernització integral dels Canals d’Urgell, incloent-hi la connexió amb el Segarra-Garrigues i el Canal Auxiliar, amb un calendari pluriennal de finançament que eviti carregar-ne el cost sobre els regants, així com les actuacions a les conques compartides de l’Ebre, el Xúquer i el Segura. 164. Regularitzar la potència real de les embarcacions pesqueres i adaptar els límits de capacitat de la flota. Impulsar la regularització de la potència real dels motors pesquers, especialment de l’ar- rossegament, per resoldre les discrepàncies documentals que n’amenacen la continuïtat, exigint a l’Estat que defensi davant la Unió Europea una revisió dels criteris de capacitat (GT i kW). Aquesta adaptació permetrà regularitzar la flota sense augmentar l’esforç pesquer efectiu ni

comprometre la sostenibilitat dels recursos marins. 165. Reformar el règim sancionador pesquer per garantir la proporcionalitat i evitar la pèrdua in- justificada d’ajuts europeus. Revisar la legislació estatal i negociar les modificacions europe- es oportunes per garantir que la qualificació d’infraccions pesqueres i la pèrdua d’ajuts del FEMPA s’ajustin als principis de proporcionalitat, individualització i seguretat jurídica. Aquesta mesura evita- rà que errors formals o de poca gravetat comportin l’exclusió automàtica de fons essencials, valorant adequadament la intencionalitat i l’impacte real de cada cas. 166. Regular les captures accidentals de tonyina vermella de la flota de petits pelàgics. Reclamar mecanismes específics d’assignació de quotes o autoritzacions per a les captures accidentals de to- nyina roja en la pesca de petits pelàgics (especialment d’encerclament),

permetent-ne el desembar- cament i la comercialització sota control i traçabilitat. Aquesta mesura evitarà perjudicis econòmics i inseguretat jurídica per al sector sense incomplir les obligacions internacionals. 167. Crear un fons estatal per a municipis propietaris forestals (FEMUPF) per finançar la gestió sos- tenible dels boscos, la prevenció de grans incendis i el reconeixement dels serveis ecosistèmics (re-

Página 34 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 34 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral gulació hídrica, biodiversitat i fixació de carboni). El finançament s’establirà segons la superfície, les necessitats de gestió i els serveis ambientals prestats, nodrint-se parcialment dels ingressos dels drets d’emissió de CO₂ o de la fiscalitat dels combustibles fòssils. I. Reptes de la societat digital Espanya ha avançat molt en digitalització, però encara no ha resolt com convertir aquest progrés tecnolò- gic en progrés social. Durant els darrers anys s’ha fet un esforç important per desplegar infraestructures de telecomunicacions, digitalitzar les administracions i facilitar l’accés a les noves tecnologies. Avui, però, ens trobem davant d’un canvi molt més profund: la intel·ligència artificial i les grans plataformes digitals estan transformant la manera de treballar, d’aprendre, de relacionar-nos,

d’informar-nos i, fins i tot, de for- mar-nos opinions. La transformació digital obre noves oportunitats, però no podem permetre que quedi subordinada als in- teressos econòmics de les grans corporacions tecnològiques. El poder d’aquestes empreses limita la nos- tra capacitat de decisió sobre les infraestructures i els serveis digitals que utilitzem cada dia. Els beneficis i els augments de productivitat que genera la innovació han de revertir en la societat i no concentrar-se en poques mans mentre els riscos i els costos recauen sobre la majoria. Aquesta transformació també planteja reptes democràtics. Les plataformes digitals i els algoritmes con- dicionen cada vegada més la informació que rebem i les decisions que prenem. Cal protegir la privacitat i els drets digitals, i també els infants i adolescents davant la violència, la manipulació i els dissenys addic- tius. Les institucions

públiques han d’assumir un paper actiu en la governança d’aquesta transformació, amb transparència, mecanismes efectius de control democràtic i responsabilitats clares per a les empre- ses que desenvolupen i utilitzen aquests sistemes. Des de Catalunya, aquest repte també és una qüestió de sobirania. És necessari reforçar les capacitats tecnològiques pròpies, impulsar alternatives obertes i interoperables i garantir que el català sigui una llen- gua plenament present i d’ús normal en l’entorn digital. El repte dels pròxims anys serà passar de digitalitzar la societat a governar democràticament la transfor- mació digital. Una transformació que ha de servir per millorar la vida de les persones, ampliar drets i cons- truir una societat més justa i igualitària. 168. Avançar cap a una sobirania tecnològica i digital. Impulsar una estratègia de sobirania digital que redueixi la dependència de

les grans corporacions tecnològiques i reforci les capacitats pròpies en infraestructures digitals, computació, intel·ligència artificial i serveis al núvol. Promoure la inver- sió pública en recerca, innovació i desenvolupament tecnològic i utilitzar la contractació pública per afavorir solucions europees, obertes i interoperables. Avançar cap a unes administracions públiques menys dependents de proveïdors tecnològics dominants, amb garanties de seguretat, privacitat i control públic de les dades. Reforçar la capacitat de Catalunya per decidir sobre les seves dades, in- fraestructures i serveis públics, i garantir la presència i l’ús del català en l’entorn digital. 169. Garantir que el progrés tecnològic es tradueixi en justícia social. Impulsar un model de socie- tat digital en què la tecnologia i la intel·ligència artificial estiguin al servei de les persones, dels seus drets i del

benestar col·lectiu, garantint que els beneficis econòmics i els augments de productivi- tat es distribueixin de manera justa. Protegir els drets laborals davant l’automatització, protegint els llocs de treball, facilitant la formació i evitant que la riquesa i el poder tecnològic es concentrin en unes poques grans corporacions. 170. Protegir els drets digitals i garantir el control democràtic de l’entorn digital. Reforçar la protec- ció de les dades personals, la privacitat i el dret a comunicar-se de manera segura, defensant el xi-

Página 35 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

35 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA fratge de les comunicacions i rebutjant la vigilància massiva indiscriminada. Combatre els models de negoci basats en el seguiment sistemàtic de les persones, l’anàlisi de perfils abusiva i els dissenys digitals manipuladors o addictius. Reforçar els recursos de les autoritats de protecció de dades i els mecanismes de defensa dels drets de les persones usuàries, garantint una aplicació efectiva de la normativa europea. La democràcia del segle XXI també es juga en l’entorn digital. No podem perme- tre que els algoritmes acabin tenint més poder sobre les nostres vides que les persones i les institu- cions escollides democràticament. 171. Obligar les grans plataformes a establir mesures de prevenció, detecció i denúncia de pràcti- ques manipuladores o addictives. Garantir la protecció dels infants i adolescents davant la

violèn- cia digital, l’assetjament, l’explotació, la manipulació i els continguts perjudicials, així com davant la recollida abusiva de dades personals i la publicitat basada en el seu comportament. Exigir a les pla- taformes digitals mecanismes efectius de prevenció i detecció de riscos, sistemes de denúncia ac- cessibles i dissenys adequats a l’edat que evitin les pràctiques manipuladores i addictives. Reforçar l’educació digital i la formació de les famílies i dels professionals, i garantir que les mesures de pro- tecció siguin efectives i compatibles amb els drets fonamentals dels infants i adolescents. 172. Garantir una intel·ligència artificial transparent, auditable i al servei de les persones. En la línia de la declaració de Ginebra, reforçar els drets digitals de la ciutadania mitjançant una legislació que garanteixi la transparència dels algoritmes i el dret de les persones a

conèixer, comprendre i qüesti- onar les decisions automatitzades que les afecten. Establir mecanismes efectius de supervisió hu- mana, auditoria independent i responsabilitat davant els possibles perjudicis causats pels sistemes d’intel·ligència artificial i combatre’n els usos fraudulents. Garantir que les administracions públiques utilitzin la intel·ligència artificial amb criteris de transparència, equitat i rendició de comptes, res- pectant les competències de les institucions catalanes i garantint que les decisions que afecten els drets de les persones continuïn sota control democràtic. 173. Una intel·ligència artificial que asseguri el respecte als drets fonamentals. Garantir que el desenvolupament i la utilització de la intel·ligència artificial respectin els drets fonamentals, la igual- tat i la dignitat humana. Reforçarem la supervisió dels sistemes d’IA, especialment en àmbits

sensi- bles com l’ocupació, l’educació, la salut, la justícia i els serveis públics, per prevenir la discriminació algorítmica, la manipulació i les decisions automatitzades sense garanties. Assegurarem que les ad- ministracions públiques utilitzin sistemes transparents, auditables i sotmesos a supervisió humana efectiva, i que la ciutadania disposi de mecanismes per qüestionar les decisions que afectin els seus drets. Impulsarem la recerca i el desenvolupament d’una IA oberta, fiable i socialment útil, i defensa- rem una aplicació ambiciosa de la legislació europea d’intel·ligència artificial, sense rebaixar-ne les garanties. 174. Protegir els drets de la infància i l’adolescència en l’entorn digital. Garantir el dret a la intimi- tat, la privacitat, la protecció de dades, la llibertat d’expressió, l’accés a la informació i l’oci segur, així com el dret a un neurodesenvolupament segur i

saludable. Establir garanties perquè els infants i adolescents puguin exercir els seus drets digitals, respectant-ne l’autonomia progressiva, la partici- pació i l’interès superior, i exigir a les plataformes digitals que incorporin la protecció dels seus drets des del disseny i per defecte. Prohibir les pràctiques que n’explotin les vulnerabilitats, en manipulin el comportament o en condicionin l’autonomia. J. Avançar en la protecció i el benestar dels animals Els animals són éssers sintents, amb necessitats i interessos propis, i garantir-ne el benestar és una obli- gació ètica i col·lectiva. Un societat que avança amb drets i llibertats també ha de ser capaç de protegir els animals davant del maltractament, l’abandonament i qualsevol tipus de pràctica humana que els ge- neri patiment. Defensem una protecció jurídica efectiva per a tots els animals, sense exclusions injustificades segons

Página 36 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 36 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral l’activitat a què es destinin, així com unes polítiques públiques que disposin dels recursos necessaris per prevenir el maltractament, garantir unes condicions de vida dignes i assegurar el compliment de la legisla- ció. Per aquests motius, cal donar suport als professionals veterinaris i a les entitats de protecció animal i garantir que les administracions actuïn de manera eficient i coordinada. Apostem per una cultura d’empatia i respecte envers els animals, basada en l’educació i la responsabilitat compartida. Volem avançar cap a un model de societat i de producció que conciliï l’activitat humana i el benestar animal, que elimini les pràctiques que provoquen patiment evitable i que situï la protecció dels animals com una prioritat real de les polítiques públiques. 175. Dignificar i reconèixer de la professió

veterinària. Impulsar una revisió integral del marc normatiu que regula l’exercici de la professió veterinària, amb l’objectiu de garantir unes condicions laborals dignes, reconèixer el seu paper essencial en la salut pública i el benestar animal i eliminar les càrre- gues burocràtiques i les limitacions normatives que dificulten l’exercici professional i l’atenció ade- quada als animals. 176. Reconèixer la violència contra els animals com a forma de violència vicària. Promoure el reco- neixement legal de la violència exercida contra els animals de companyia com a instrument de con- trol, intimidació, coacció i patiment envers les dones víctimes de violència masclista, incorporant-la expressament al marc normatiu de prevenció i protecció davant la violència de gènere i la violència vicària. 177. Impulsar la modificació de la legislació estatal de protecció i benestar animal per eliminar

les exclusions que afecten els gossos destinats a activitats de caça, treball i altres finalitats es- pecífiques. Defensar que tots els gossos, independentment de l’activitat que desenvolupin, gau- deixin dels mateixos drets, garanties de protecció i condicions de benestar animal. Cap activitat econòmica, esportiva o recreativa pot justificar un nivell inferior de protecció. 178. Endurir la resposta al maltractament animal i garantir la protecció efectiva dels animals intervinguts. Impulsar la reforma del Codi Penal per reforçar les conseqüències dels delictes de maltractament i garantir que els animals retirats a persones condemnades no tornin a estar en les seves mans.

Página 37 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

37 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA C. DEFENSAR ELS SERVEIS PÚBLICS Per a Esquerra Republicana, els serveis públics són totalment prioritaris i els defensarem amb aferrissa- ment. Són els serveis públics els que ens garanteixen una societat justa i cohesionada, i són els serveis públics els que fan millors les societats. En els darrers anys, a Catalunya patim un desgast evident dels nostres serveis públics. No tenim uns ser- veis públics dimensionats per a la població actual i la manca de finançament ha fet que la qualitat dels nostres serveis se n’hagi vist afectada. Per això hem batallat per aconseguir un acord de finançament im- prescindible per als nostres serveis públics i per això hem treballat perquè Catalunya governi Rodalies i les seves infraestructures. Només amb més finançament i guanyant sobirania a l’Estat podrem millorar els nostres

serveis públics. Davant la possibilitat d’un govern de dreta i extrema dreta que retallarà en allò que és troncal per a qual- sevol societat —educació, sanitat, polítiques socials— cal algú prou fort per enfrontar-s’hi i defensar els serveis públics. Esquerra Republicana serem el mur de contenció contra l’onada privatitzadora d’aquesta dreta extrema que parla amb arrogància de possibles retallades. Catalunya ha de defensar els seus serveis públics i els ha de reforçar per poder tenir un país a l’alçada de la seva gent. I el compromís d’Esquerra Republicana és el de trencar-se la cara per defensar-los. A. Inversions en infraestructures i garanties d’execució Catalunya pateix un dèficit d’infraestructures endèmic que suposa un llast econòmic inassumible i dificul- ta el dia a dia de la nostra activitat productiva. La injustícia dels governs espanyols en inversió és una ver- gonya i cal

prioritzar l’exigència i el compliment de les inversions que necessitem i que ens corresponen. Les infraestructures del país, essencials per garantir la cohesió territorial, el desenvolupament econòmic i la mobilitat, es troben actualment al límit del col·lapse. Això té unes causes clares: Catalunya arrossega dèficits històrics d’inversió en la xarxa ferroviària, les carreteres, els ports i els aeroports que condicionen la competitivitat del país, dificulten la mobilitat quotidiana i accentuen els desequilibris territorials. Cal superar un model de planificació centralitzat que no respon a les necessitats de Catalunya i avançar en la sobirania sobre les infraestructures, amb el traspàs de la titularitat i la gestió dels ports, els aeroports i les carreteres estatals, i amb els recursos necessaris per garantir un sistema d’infraestructures integrat, efi- cient, sostenible i equilibrat

territorialment. La gestió i construcció d’infraestructures ha de tenir en compte el context d’emergència climàtica: cal adaptar les infraestructures actuals al canvi climàtic i construir-ne de noves que ajudin a la reducció de la contaminació atmosfèrica i afavoreixin el transport públic i el desenvolupament ferroviari i, alhora, cal evi- tar la construcció d’infraestructures sobredimensionades amb criteris del passat com ara el Quart Cinturó. Els governs espanyols, de tots els colors polítics, han incomplert sistemàticament les inversions pres- supostades a Catalunya. Amb el govern de Sánchez, la inversió executada a Catalunya ha representat el percentatge més baix dels darrers deu anys respecte del total d’inversions regionalitzades de l’Estat (8,6 %). Cal disposar de noves eines que acostin la presa de decisions a Catalunya per revertir aquesta

Página 38 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 38 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral situació, enquistada en les estructures inversores de l’Estat. En aquest sentit, el Consorci d’Inversions ha de permetre una planificació més transversal i propera de les inversions necessàries, així com ga- rantir-ne l’execució. Paral·lelament, cal potenciar les encomandes de gestió perquè la Generalitat pugui executar les inversions que corresponen a l’Estat però que aquest no duu a terme, i posar fi, així, a la pa- ràlisi inversora. 179. Una nova governança per a la gestió catalana dels aeroports catalans. Avançar cap a la gestió des de Catalunya dels aeroports catalans d’interès general, superant l’actual model centralitzat d’Ae- na i dotant la Generalitat d’un paper determinant en la planificació i la presa de decisions. Impulsar la plena operativitat de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya com a instrument per

definir l’estratè- gia aeroportuària del país i concentrar les competències de la Generalitat vinculades als aeroports. Paral·lelament, establir un òrgan bilateral Generalitat–Estat de governança aeroportuària que perme- ti avançar en el traspàs i la gestió individualitzada dels aeroports de Barcelona-El Prat, Girona, Reus i Sabadell, integrats en una estratègia aeroportuària catalana en xarxa. Garantir la participació de Catalunya en l’elaboració dels Documents de Regulació Aeroportuària (DORA) i en les decisions es- tratègiques d’AENA que afecten el sistema aeroportuari català. 180. Traspassar la titularitat i la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, sense renunci- ar al traspàs de la resta d’infraestructures aeroportuàries i portuàries dels Països Catalans. Impulsar un model de gestió propi que prioritzi l’equilibri territorial, la connectivitat internacional, la

intermodalitat i la sostenibilitat ambiental, en lloc de perpetuar un model aeroportuari excessiva- ment concentrat a Barcelona i dependent del turisme de baix cost. Prioritzar el traspàs dels aero- ports de Girona, Reus i Sabadell com a pas per avançar cap a un sistema aeroportuari català integrat. 181. Connectar els aeroports de Girona i Reus amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat. Impulsar la integració dels aeroports de Girona i Reus en el sistema ferroviari d’alta velocitat, accele- rant la redacció del projecte constructiu i l’execució de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Desenvolupar els estudis tècnics i les actuacions necessàries per millorar la connexió ferroviària de l’aeroport de Reus, amb l’objectiu de reforçar la intermodalitat i configurar un sistema aeroportuari català més equilibrat. 182. Reduir l’impacte acústic dels aeroports sobre la població. Impulsar i

finançar plans d’aïllament acústic dels habitatges i equipaments afectats per les infraestructures aeroportuàries estatals a Catalunya, especialment a l’aeroport de Barcelona - El Prat, amb criteris de protecció de la salut, transparència i participació dels municipis i de les persones afectades. 183. Modificar el marc legal per incrementar l’autonomia operativa i de gestió de les autoritats portuàries, per reduir la burocràcia, guanyant agilitat i eficiència, seguint el model del centre i el nord d’Europa i en la línia de les recomanacions del marc regulador europeu. 184. Constituir el Consorci d’Inversions de Catalunya i la societat mixta d’inversions. Materialitzar els acords entre la Generalitat i l’Estat per constituir i posar en funcionament el Consorci d’Inversi- ons de Catalunya i la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, amb participació paritària de les dues

administracions. Dotar aquests instruments dels recursos i les competències necessaris per planificar, supervisar i executar les inversions estatals a Catalunya, garantir el compliment dels com- promisos pressupostaris i superar la situació crònica de baixa execució de les inversions de l’Estat. 185. Ampliar les encomanes de gestió i traspassar les carreteres estatals a Catalunya. Incrementar les encomanes de gestió perquè la Generalitat pugui projectar, executar i mantenir les infraestructu- res viàries de titularitat estatal, especialment les vies d’alta capacitat AP-7, AP-2, A-2 i A-27. Avançar en el traspàs de les carreteres estatals que transcorren per Catalunya, com l’N II, l’N 340, l’N 260, l’N 230 i l’N 240, amb els recursos econòmics necessaris per garantir-ne la conservació i la millora. 186. Implementació de la vinyeta i finançament just de les vies d’alta capacitat a

Catalunya. Crear un consorci Estat-Generalitat per mancomunar els actius de la xarxa viària i establir la vinyeta com a sistema únic de pagament i control de pas. Aquest model de finançament proporcional i socialment just garantirà el manteniment de les vies d’alta capacitat sense discriminacions territorials, fent con- tribuir de manera especial el transport pesant de pas, tot gestionant el trànsit, reduint l’impacte am- biental i protegint la mobilitat quotidiana de la ciutadania.

Página 39 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

39 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 187. Accelerar la millora de l’Eix Pirinenc (N-260) i traspassar-ne la titularitat. Ampliar la dotació de les encomanes de gestió destinades a l’Eix Pirinenc, prioritzant les actuacions pendents al Pirineu lleidatà i, posteriorment, al gironí. Garantir la millora integral de la carretera i, un cop executades les inversions compromeses, traspassar a la Generalitat la titularitat de l’N-260 entre el Pont de Suert i Portbou. 188. Ampliar la capacitat de l’AP-7 a les Terres de l’Ebre. Accelerar la tramitació, la dotació pressupos- tària i l’execució del tercer carril per sentit de l’AP-7, entre Amposta i l’Hospitalet de l’Infant. 189. Completar les connexions viàries estratègiques pendents. Finalitzar l’autovia A 27 entre Valls i Montblanc i garantir-ne la connexió amb l’AP-2. Executar els accessos directes dels polígons

indus- trials de Torreblanca-Quatre Pilans i Camí dels Frares a la xarxa viària d’alta capacitat. Completar les actuacions pendents de l’A-2 i l’N-II a les comarques gironines, especialment la connexió entre Tordera i Maçanet de la Selva i la variant de Figueres, per millorar la connectivitat territorial i descon- gestionar l’AP-7. 190. Executar els nous accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona. Garantir la finalització dels projectes constructius, la licitació de les obres durant el 2027 i la consignació pressupostària neces- sària per executar els nous accessos al Port de Barcelona. Prioritzar la connexió ferroviària de merca- deries per reforçar la competitivitat logística i reduir el transport de mercaderies per carretera. 191. Augmentar la capacitat ferroviària de mercaderies entre Lleida i el Port de Tarragona. Accelerar els estudis informatius, els projectes constructius

i les inversions necessàries per desdo- blar el tram ferroviari entre la futura estació intermodal de Lleida i Picamoixons. Garantir la connexió ferroviària amb el Port de Tarragona en tots dos sentits i millorar la capacitat de la línia per al trans- port de mercaderies i els serveis d’autopista ferroviària. B. Una xarxa ferroviària al servei del país El col·lapse ferroviari a Catalunya és evident. Rodalies, regionals, alta velocitat i transport de mercaderies pateixen problemes estructurals que afecten el conjunt del país. Durant dècades, l’Estat espanyol ha pri- oritzat la construcció de noves línies d’alta velocitat abans que el manteniment i la modernització de les infraestructures actuals, tot provocant un dèficit històric d’inversions que Catalunya pateix especialment. La crisi de Rodalies i regionals vulnera el dret a la mobilitat i perjudica diàriament milers de persones. El

setembre de 2026, només el 49,2 % dels trens de Rodalies van arribar puntualment, amb una demora mit- jana de 20,4 minuts entre els que van patir retards. El deteriorament ferroviari no és només un problema tècnic: és una injustícia social que perjudica especialment les persones que depenen del transport públic per anar a treballar, estudiar i desenvolupar la seva vida quotidiana. El tràgic accident ferroviari d’Urda ha tornat a situar la seguretat ferroviària al centre del debat. Sense anticipar conclusions sobre les causes de l’accident, que cal investigar amb rigor, és imprescindible qües- tionar les prioritats inversores de l’Estat. Espanya destina una proporció molt superior dels recursos per construir noves línies d’alta velocitat que per mantenir i renovar les actuals, molt per sobre dels principals països europeus. No podem continuar ampliant la xarxa sense garantir-ne el

manteniment, la seguretat i la fiabilitat. Cal reforçar la conservació de les vies, modernitzar els centres de control i els sistemes de se- nyalització i protecció, i revisar preventivament la seguretat de tota la xarxa, incloses les línies d’alta velo- citat i els trams amb circulació mixta de passatgers i mercaderies. El traspàs integral de Rodalies acordat entre la Generalitat i l’Estat és una oportunitat per transformar aquest model, però avança massa lentament, malgrat la constitució de Rodalies de Catalunya el gener de 2026, i encara té pendents traspassos essencials com el de la línia R1. Cal accelerar-lo, executar les inver- sions compromeses, completar el Corredor Mediterrani i eliminar els colls d’ampolla ferroviaris. Catalunya necessita més inversió, més manteniment i més sobirania ferroviària per disposar d’una xarxa segura, fia- ble i al servei de les persones, de l’economia productiva i de la cohesió territorial.

Página 40 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 40 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 192. Culminar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. Accelerar el traspàs de l’operació dels serveis de Rodalies a la nova empresa Rodalies de Catalunya, superant els obstacles administratius i organitzatius que en dificulten el desplegament. Fer efectiu el traspàs de la línia R1 i iniciar el de la resta de línies acordades amb l’Estat —R2 Sud, R3, R4 Nord i R16 (l’Aldea-Tortosa)—, incloent-hi les vies, les estacions, les instal·lacions i tots els elements necessaris per garantir-ne una gestió integral des de Catalunya, amb els recursos humans, materials i econòmics corresponents. 193. Garantir la seguretat i la fiabilitat de l’alta velocitat ferroviària. Exigir a Adif un manteniment preventiu adequat de les infraestructures d’alta velocitat, amb les inspeccions, les renovacions i les inversions necessàries

per garantir-ne la seguretat i el bon funcionament. Reforçar les obligacions de les operadores ferroviàries pel que fa al manteniment i l’estat del material mòbil, per reduir les in- cidències i garantir un servei fiable. 194. Descentralitzar la gestió i el manteniment de les infraestructures ferroviàries. Traspassar pro- gressivament a Catalunya les funcions de conservació, manteniment i gestió de les infraestructures ferroviàries vinculades a Rodalies, amb els recursos necessaris per garantir un servei segur, fiable i de qualitat. Establir mecanismes de control i rendició de comptes sobre les actuacions d’Adif i Renfe mentre no es completi el traspàs, prioritzant el manteniment preventiu, la reducció d’incidències i la recuperació de la fiabilitat del servei. 195. Garantir el finançament i l’execució íntegra del Pla de Rodalies 2026-2030. Comprometre els recursos necessaris per

executar totes les actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030, inclosos els 1.400 milions d’euros addicionals anunciats pel Ministeri de Transports i acordats amb la Generalitat. Formalitzar-ne el finançament mitjançant la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF), establint compromisos pressupostaris pluriennals i mecanismes de seguiment que garanteixin l’exe- cució efectiva de les inversions. 196. Augmentar la capacitat de la xarxa ferroviària convencional i eliminar els colls d’ampo- lla. Impulsar els estudis i projectes necessaris per desdoblar els trams de via única dels corredors Arenys de Mar-Maçanet-Massanes, Tarragona-Lleida, Vic-Ripoll i Lleida-Cervera-Manresa, priorit- zant en aquest darrer eix el tram Lleida-Cervera. Planificar les inversions per incrementar les fre- qüències, reduir els temps de trajecte i millorar la fiabilitat dels serveis ferroviaris. 197. Impulsar

la Línia Orbital Ferroviària per connectar les ciutats de la regió metropolitana sen- se passar per Barcelona. Fer efectius els acords entre la Generalitat i l’Estat per impulsar la Línia Orbital Ferroviària, formalitzant el protocol de col·laboració i constituint una taula de seguiment amb les administracions i els organismes ferroviaris implicats. Accelerar el tram Granollers-Terrassa, que ha de connectar les línies R4 i R8, i licitar-ne el projecte constructiu durant el 2027, amb l’objectiu de reforçar la mobilitat transversal i descongestionar la xarxa ferroviària centrada a Barcelona. 198. Impulsar els estudis necessaris per executar l’obra de l’eix transversal ferroviari. Garantir el fu- tur finançament per construir la infraestructura de transport estratègica. 199. Executar els nous intercanviadors ferroviaris de Sant Cugat del Vallès. Accelerar la redacció dels projectes

constructius i l’execució dels intercanviadors de Volpelleres, entre la R8 i la línia S2 de FGC, i de l’Hospital General, entre la R8 i la línia S1 de FGC. Garantir el compliment de les encoman- des de gestió acordades i l’aprofitament dels recursos pressupostaris disponibles per millorar la in- termodalitat i les connexions ferroviàries del Vallès. 200. Culminar el Corredor Mediterrani i reforçar el transport ferroviari de mercaderies. Accelerar l’execució de les obres pendents del Corredor Mediterrani, incloent-hi l’adequació de les vies entre Tarragona i Lleida com a part d’aquest corredor mediterrani per garantir que les línies destinades a la mobilitat de passatgers podran satisfer les necessitats actuals i futures, convertint així l’eix trans- versal ferroviari com a línia prioritària de transport de mercaderies. Revisar els projectes que hagin quedat obsolets per adaptar-los a les

necessitats actuals de mobilitat de persones, logística i del desenvolupament de l’activitat econòmica. Avançar en la segregació del trànsit ferroviari de merca- deries respecte del de passatgers i prioritzar les actuacions al pas de mercaderies per l’interior de Tarragona. El tercer fil entre Figueres i Portbou i els enllaços i apartadors necessaris per connectar les terminals intermodals.

Página 41 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

41 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA C. El sistema de serveis socials com a pilar de l’estat del benestar La garantia de drets socials s’articula sobre el sistema de serveis socials, el pilar de l’estat del Benestar que requereix més desenvolupament i recursos humans, materials i d’infraestructures per assegurar una cobertura universal, de qualitat i equitativa territorialment. Catalunya necessita assegurar l’atenció de les necessitats socials de tota la ciutadania vinculades a l’au- tonomia personal, relacional i comunitària mitjançant les competències pròpies que li són assignades. 201. Garantir el finançament de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Cal garan- tir l’execució pressupostària del suplement de crèdit de 2.018 MEUR per al 2026, 7.200 MEUR per al 2027 i el pressupost aprovat per als anys següents. Així mateix, vetllar pel

compliment estricte del finançament del 50 % de l’Administració General de l’Estat. 202. Equiparar a nivell A de les professionals del sector social. El col·lectiu d’Educadores i Treballadores Socials desenvolupen una funció central en la garantia dels drets socials i, en l’exercici de la seva activitat laboral dins les administracions públiques, estan discriminades laboralment res- pecte d’altres col·lectius professionals de formació i funcions equiparables, situació que té conse- qüències salarials i de cotitzacions i impedeix la progressió laboral a l’escala de la funció pública. D. Enfortir la sanitat pública La sanitat pública és un dels grans pilars de l’estat del benestar i una garantia essencial d’igualtat i justí- cia social. El dret a la salut no pot dependre dels diners que tingui cadascú ni del lloc on visqui. Tanmateix, la saturació dels centres sanitaris, les llistes

d’espera i la manca de professionals i recursos amenacen la qualitat assistencial i l’accés universal a la sanitat. Aquest deteriorament, fruit d’anys d’infrafinançament, no pot servir d’excusa per avançar cap a la privatització ni per convertir la salut de les persones en un negoci. Defensar la sanitat pública vol dir dotar-la dels recursos necessaris perquè funcioni, garantir unes con- dicions laborals dignes als seus professionals i evitar que ningú hagi de recórrer a la sanitat privada per rebre una atenció adequada i a temps. Apostem per un model sanitari públic, universal, de qualitat i amb gestió pública, que reforci l’atenció primària, redueixi les llistes d’espera, incorpori plenament la salut men- tal i garanteixi una atenció integral, preventiva i propera a les persones. Una sanitat que no deixi ningú en- rere i que prioritzi les necessitats de salut per davant dels interessos

econòmics. Catalunya ha de disposar de prou finançament i de plena capacitat de decisió per desenvolupar el seu pro- pi model sanitari i donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Necessitem més recursos, més profes- sionals i més sobirania per garantir una sanitat pública forta, accessible i de qualitat, capaç de respondre als reptes actuals i futurs i de continuar sent un dels principals instruments de cohesió social del país. 203. Defensar i enfortir el sistema sanitari públic. Blindar una sanitat pública, universal i de qualitat, reforçant la capacitat assistencial del sistema per reduir les llistes d’espera, garantir una atenció equitativa i frenar la privatització de la sanitat. 204. Incrementar el finançament estatal del sistema públic de salut per garantir una atenció sa- nitària de qualitat i unes condicions laborals dignes. Augmentar de manera estructural i sufici- ent

els recursos que l’Administració General de l’Estat transfereix a les administracions sanitàries competents per afrontar la situació de saturació del sistema, reduir les llistes d’espera i garantir una atenció sanitària universal. Aquest increment ha de resultar suficient per ampliar les plantilles de professionals sanitaris, millorar-ne les condicions laborals i retributives, els sistemes de guàrdies, reforçar l’atenció primària, hospitalària i especialitzada. Cal que la distribució pressupostària referi-

Página 42 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 42 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral da es faci tot respectant les competència de la Generalitat de Catalunya i atengui la població real, el creixement demogràfic, les necessitats assistencials i el cost efectiu de prestar els serveis. 205. Blindar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària. Defensar el ca- ràcter exclusiu de les competències de la Generalitat en matèria de salut i impedir qualsevol intent de recentralització o ingerència de l’Estat en el model sanitari català. Exigir el traspàs immediat de totes les funcions i competències encara pendents, acompanyat dels recursos econòmics, humans i materials necessaris. Garantir la plena capacitat de Catalunya per planificar, regular i gestionar el seu sistema sanitari, d’acord amb les necessitats de la ciutadania i sense imposicions de l’Estat. 206. Ampliar la cartera

pública de serveis de salut visual i garantir l’accés universal a ulleres gra- duades i lents de contacte. Incorporar a la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut l’atenció oftalmològica i optomètrica, com també el finançament públic de les ulleres graduades i les lents de contacte prescrites, garantint l’accés universal amb independència de la renda i el finançament es- tatal de les prestacions. 207. Incorporar l’atenció odontològica integral a la sanitat pública. Ampliar la cartera comuna de ser- veis del Sistema Nacional de Salut per garantir l’accés universal i gratuït a l’atenció bucodental, in- cloent-hi la prevenció, les revisions i els tractaments necessaris, com ara les càries, les endodòncies i les pròtesis dentals. L’Estat haurà d’assumir el cost de l’ampliació i dels recursos humans i materials necessaris per fer-la efectiva. 208. Ampliar el finançament públic de

l’atenció psicològica de la sanitat pública. Garantir l’accés universal i gratuït a l’atenció psicològica i a la salut mental, així com l’accés a la psicoteràpia i als tractaments necessaris. L’Estat haurà de transferir els recursos necessaris a les administracions sa- nitàries competents per garantir una atenció adequada. E. Més eines per la millora de la seguretat La seguretat és un dret de la ciutadania i una responsabilitat fonamental dels poders públics. Catalunya disposa d’un model de policia integral articulat al voltant del Cos de Mossos d’Esquadra, però encara hi ha competències per desplegar, limitacions en l’accés a la informació policial i mancances de coordinació que dificulten una resposta plenament eficaç davant la delinqüència. Defensem una política de seguretat que combini la prevenció, la capacitat d’investigació, la mediació i la resposta efectiva davant els delictes,

amb una justícia dotada dels recursos necessaris per actuar amb agilitat i garantir la protecció de les víctimes. Tot això requereix completar el desplegament de les compe- tències del Cos de Mossos d’Esquadra, reforçar les policies locals —posant l’èmfasi en els municipis petits i mitjans— i millorar la cooperació entre cossos policials i serveis d’emergències. Esquerra Republicana reclamem també que Catalunya pugui exercir plenament les seves competències en seguretat, trànsit i protecció civil perquè volem una seguretat pública més coordinada, amb més recur- sos i capacitat d’actuació i que garanteixi una resposta adequada a tots els territoris de Catalunya. 209. Assumir plenament les competències de seguretat als ports i aeroports. Reclamar l’execució efectiva del traspàs de les funcions de seguretat ciutadana, prevenció i investigació de delictes i manteniment de les

infraestructures crítiques als ports i aeroports de Catalunya. Establir un calen- dari concret de desplegament amb la dotació d’efectius i recursos necessaris per garantir una cor- recta prestació del servei. 210. Garantir l’accés efectiu dels Mossos d’Esquadra a les bases de dades i als mecanismes de co- operació policial internacional. Atenent que el Cos de Mossos d’Esquadra, com a policia integral, és també encarregat de la lluita i prevenció en matèria antiterrorista i del crim organitzat, és impres- cindible la plena integració del CME a organismes d’àmbit internacional com són la Interpol i l’Europol en pla d’igualtat amb els cossos policials espanyols.

Página 43 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

43 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 211. Fer possible l’accés del Cos de Mossos d’Esquadra a les bases de dades d’àmbit estatal per protegir la seguretat ciutadana, la investigació criminal, la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme, com també la participació efectiva del Cos de Mossos d’Esquadra en els òrgans de coo- peració i coordinació policials estatals contra l’amenaça terrorista i la delinqüència organitzada amb la mateixa condició i forma que ja tenen la resta de cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol. 212. Garantir més recursos judicials per agilitzar els procediments i acabar amb la impunitat. Cal continuar apostant pel desplegament de noves places de jutges i jutgesses a Catalunya, garantint el compliment de l’acord a iniciativa d’Esquerra Republicana per incorporar 180 places entre 2026 i 2027 per accelerar els tràmits

judicials, especialment els derivats de processos de reincidència, el cost del qual, per al Govern, serà de 20 milions d’euros anuals. Defensar també una distribució terri- torial de les places d’acord amb la càrrega de treball dels òrgans judicials. 213. Millorar la resposta penal davant els delictes amb armes i el robatori de cable. Promoure una revisió del tractament penal de la tinença i l’ús il·lícit d’armes de foc, la possessió d’armes blanques prohibides i els robatoris de cable, amb l’objectiu d’incrementar-ne les penes. 214. Ampliar les competències de Catalunya en trànsit i seguretat viària. Reclamar el traspàs imme- diat de les competències plenes en matèria de trànsit i seguretat viària als governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, referides al control de la matriculació i l’expedició de permisos o lli- cències de conducció i circulació, la capacitat per

autoritzar transferències, duplicats i baixes de ve- hicles, per poder fixar la velocitat en totes les vies del territori català, per la pèrdua i la devolució de punts del carnet de conduir i pel registre de la inspecció tècnica de vehicles. Resulta urgent, a més, incrementar els examinadors i alliberar-los de sobrecàrrega burocràtica. 215. Reforçar les policies locals i facilitar la cooperació entre municipis. Impulsar la modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, de- senvolupada per l’Ordre INT/2944/2010, per flexibilitzar els requisits que dificulten la prestació conjunta de serveis policials entre municipis. Promoure l’eliminació del límit poblacional màxim i la simplificació dels procediments d’autorització, mantenint garanties adequades de coordinació i responsabilitat. 216. Garantir la presència de Catalunya en la

cooperació europea en protecció civil. Promoure una participació estable de Protecció Civil de Catalunya als programes europeus de prevenció, prepara- ció i resposta davant d’emergències; amb presència a les xarxes tècniques, exercicis conjunts, inter- canvis d’informació i projectes de cooperació. F. Enfortir el municipalisme Els ajuntaments són la institució més propera a la ciutadania i la primera porta d’accés a molts serveis públics. Sovint són l’administració des d’on s’atenen més bé les necessitats dels ciutadans. Però els ajun- taments catalans pateixen un greu infrafinançament, agreujat per les dificultats de disposar de personal tècnic en zones rurals, i es troben amb serioses dificultats per oferir serveis públics de qualitat. Esquerra Republicana defensem un municipalisme fort, basat en l’autonomia local, la suficiència finance- ra i el principi de subsidiarietat. Cal que les

competències s’exerceixin des de l’administració més propera, prestant serveis amb garanties i assegurant els recursos humans i econòmics necessaris. Així mateix, és necessari que clarifiquem les responsabilitats de cada administració, eliminem duplicitats innecessàries i simplifiquem els procediments per reduir les càrregues administratives que suporta la ciutadania, les em- preses i els treballadors públics. Cal modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local PER clarificar les competències locals i flexibilitzar les condicions per remunicipalitzar serveis actu- alment externalitzats. Esquerra Republicana apostem per una administració moderna, transparent, accessible i eficient, que re- forci la professionalització dels serveis públics i fomenti la cooperació voluntària entre municipis. És ne-

Página 44 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 44 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral cessari que tots els pobles i ciutats de Catalunya, independentment de la dimensió que tinguin, disposin dels recursos i les eines necessàries per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Per tot això, proposem una reforma del sistema de finançament que vinculi els recursos disponibles a les competències exercides i al cost de vida de cada territori. També exigim que es faci un repartiment just dels tributs i ingressos públics, que eviti que els ajuntaments hagin de compensar la manca de recursos amb un sobreesforç en forma de pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest finançament ha de reconèixer les circumstàncies excepcionals dels municipis en àrees turístiques i ha d’anar acompanyat de recursos humans, com ara secretaris i interventors, adaptats a la realitat de Catalunya. 217. Millora del finançament

local i de la capacitat financera dels ens locals. Actualment les admi- nistracions locals es troben infrafinançades i no disposen dels recursos necessaris per fer front a les necessitats i, moltes vegades, quan tenen els recursos, es troben limitades en la capacitat de dispo- sar-ne. En aquest sentit, cal autoritzar l’endeutament gradual dels ajuntaments per a inversions fins a un límit del 50 % dels ingressos corrents, permetent distribuir el cost de les grans infraestructures al llarg del temps. 218. Cal una reforma de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals que actualitzi el finançament per exercir les competències que avui en dia tenen els ajuntaments i altres ens locals, tendint a un sistema de finançament que doni estabilitat als ajuntaments i els faci menys dependents de les subvencions. Aquesta reforma ha de permetre incrementar els ingressos per la

participació en els ingressos de l’Estat i que tots els ajuntaments, no només els més grans de 75.000 habitants, puguin rebre un per- centatge dels grans impostos com l’IRPF i l’IVA. També ha de servir per assegurar la viabilitat econòmica de l’AMB i d’altres àrees que es puguin crear en un futur, permetent establir exempcions, reduccions i tipus de gravàmens diferenciats en l’aplicació de l’IBI, assegurant la justícia fiscal del tribut. Cal modificar la legislació relativa a l’IBI per equiparar els beneficis per les famílies monoparentals als previstos per les famílies nombroses. I també calen canvis en el finançament dels municipis turístics. Atès la pressió real que l’activitat turística exerceix sobre els serveis municipals, cal redefinir el concepte de municipi turístic rebaixant el llindar poblacional actual de 20.000 a 10.000 habitants i establint altres criteris alternatius més

enllà del poblacional. 219. Derogar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i reforma de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. És urgent acabar amb les reformes del Partit Popular que van imposar les polítiques d’austeritat la dècada passada. Cal dotar de més flexibilitat pressupostària els ajuntaments sanejats econòmicament, facilitar l’ús d’excedents i romanents, anticipar recursos per respondre a emergències, actualitzar la regla de despesa al nou marc fiscal europeu, facilitar la inversió en habitatge i establir uns objectius de deute i dèficit justos per a la Generalitat i els ajuntaments. 220. Garantir secretaris, interventors i tresorers municipals per enfortir el món local. Recuperar i desplegar les competències de la Generalitat en la selecció i formació dels funcionaris d’habilitació nacional per adaptar

els processos a la realitat catalana, agilitzar la cobertura de vacants i reduir el dèficit estructural de professionals que tant dificulta el funcionament dels ajuntaments. G. Universitats i recerca públiques, accessibles i de qualitat Les universitats i els centres de recerca catalans són imprescindibles per construir la Catalunya que vo- lem. Són espais de generació i transmissió de coneixement, de recerca, d’innovació i de transformació social. Dotar-los dels recursos necessaris i reforçar-ne l’autonomia és fonamental perquè puguin desen- volupar tot el seu potencial i contribuir al progrés del país.

Página 45 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

45 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA El sistema universitari i de recerca pateix un infrafinançament crònic, derivat de les retallades imposades arran de la crisi de 2008 i d’un marc regulador centralista i obsolet. Tot i els avenços assolits en la darrera legislatura estatal, amb l’aprovació de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i la modificació de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, el finançament continua sent insuficient. Cal, per tant, in- crementar la inversió pública, establir un finançament basal estable per a les universitats i els centres de recerca i assegurar els recursos necessaris per consolidar un sistema universitari i científic de qualitat. Alhora, la precarietat continua sent un dels principals problemes del sistema universitari i de recerca. Cal millorar les condicions laborals i retributives, reduir la

temporalitat, reforçar les plantilles i garantir una car- rera professional digna, especialment a les primeres etapes de la recerca i per als doctorands i doctoran- des. També és necessari abordar les desigualtats de gènere, reduir la càrrega burocràtica i protegir la salut mental de les persones que formen part de la comunitat universitària i investigadora. L’accés a la universitat no pot estar condicionat per l’origen social o territorial ni convertir-se en un privile- gi. Cal reforçar les polítiques de beques i ajuts, eliminar les barreres econòmiques i garantir que tot l’estu- diantat disposi dels recursos, dels serveis d’acompanyament i dels suports necessaris per desenvolupar la seva trajectòria acadèmica. 221. Incrementar el finançament de les universitats públiques i la recerca fins al 2030. Assumir el compromís d’incrementar plurianualment la inversió estatal en universitats en

un 0,07 % del PIB per assolir una despesa pública de l’1 % del PIB el 2030, tal com preveu la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). En recerca, incrementar progressivament la inversió pública fins a assolir l’1,5 % del PIB el 2030, amb un augment de la inversió estatal equivalent al 0,14 % del PIB, d’acord amb el que preveu la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. 222. Millorar les condicions laborals i reforçar les plantilles del sistema universitari i de recerca. Reduir la precarietat i la temporalitat, accelerar la contractació indefinida del personal investigador, millorar les retribucions i garantir una carrera professional digna per al personal investigador, docent, tècnic i de gestió. Ampliar les places dels programes estatals de formació i retenció del talent, millo- rar les condicions dels doctorands i doctorandes i garantir una retribució adequada des de

l’inici de la carrera investigadora. També cal eliminar les taxes de reposició, desplegar la carrera professional horitzontal, reforçar les plantilles de suport i reduir la càrrega burocràtica, així com avaluar i abordar els riscos psicosocials, protegir la salut mental i combatre les dinàmiques de precarietat i explotació en l’àmbit universitari i científic. 223. Reforçar el finançament basal de les universitats i els centres de recerca. Assegurar recursos estables per als centres de recerca, les infraestructures científiques singulars i els grups de recerca universitaris i hospitalaris, amb especial atenció als àmbits estratègics per al país. 224. Assolir les competències plenes en matèria d’avaluació i acreditació universitàries. Ampliar les competències de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) perquè assumeixi la totalitat dels processos d’avaluació,

certificació i acreditació de les universitats, titula- cions i professorat de Catalunya. Reformar la normativa estatal per atribuir-li les competències en- cara reservades a l’ANECA, especialment l’acreditació del professorat per accedir als cossos docents funcionarials i el reconeixement dels mèrits docents i investigadors. Garantir la plena validesa de les resolucions d’AQU i la seva capacitat per establir criteris i procediments propis, d’acord amb els es- tàndards europeus i amb els recursos necessaris per exercir aquestes funcions. 225. Eliminar el districte únic universitari. Cal que Catalunya pugui planificar l’accés a la universitat d’acord amb les necessitats del país. Així mateix, garantir que Catalunya pugui planificar i executar les competències en formació de les professions sanitàries en un marc nacional, d’acord amb les ne- cessitats del sistema de salut català i no amb

una planificació centralitzada des de l’Estat. 226. Reformar la regulació de les pràctiques acadèmiques universitàries. Actualitzar el Reial decret 592/2014 per adaptar la regulació de les pràctiques acadèmiques externes a la realitat actual, refor- çar els drets de l’estudiantat, garantir unes condicions dignes i evitar que les pràctiques esdevinguin una via de substitució de llocs de treball remunerats.

Página 46 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

ESQUERRA REPUBLICANA 46 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral 227. Enduriment dels requisits per a la creació, el reconeixement i l’autorització d’universitats, així com per a l’acreditació institucional. Revisar els requisits bàsics de creació i reconeixement d’uni- versitats per garantir, com a mínim, que els projectes disposin d’un model acadèmic viable, recursos suficients, professorat adequat i infraestructures d’acord amb l’oferta formativa prevista.

Página 47 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial

Página 48 del PDF oficial

Ver esta página en el PDF oficial