Tema (clasificación de PiensaEnTuVoto)
✓ VerificadaTexto literal del programa oficial · pág. 21
“70. Dur a terme una reforma social de l’IVA. Rebaixar l’IVA aplicable a aliments bàsics i productes d’hi- giene, acabant amb un gran nombre de les reduccions i deduccions respecte a la mitjana europea.”
El texto se ha extraído automáticamente del PDF oficial; puede perder el formato (negritas, saltos de línea). Consulta siempre el original.
Ver en el programa completoPágina de la fuente
21 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 68. Traspassar els recursos necessaris per a la creació d’una prestació universal per criança adaptada a cada territori. La distribució d’una prestació universal per criança a partir de 200 euros per família que s’elevi en aquells territoris amb un cost de vida més alt, com és Catalunya, permetria una redistribució de la riquesa i una reducció de la pobresa a molt curt termini. Segons estudis re- cents, una prestació d’aquest volum podria reduir la pobresa infantil extrema a l’Estat en un 43 % (del 13,7 % actual al 7,8 %) i el risc de pobresa infantil en un 27 %. 69. Dur a terme una reforma social de l’IRPF. Augmentar el tipus màxim de l’IRPF sobre els guanys de capital del 30 % al 35 % per acabar amb el tracte de favor respecte a les rendes del treball. Alhora, cal reduir els tipus de la fiscalitat del treball per als trams inferiors als 35.000 euros per augmentar els recursos disponibles i la capacitat adquisitiva de la classe treballadora. 70. Dur a terme una reforma social de l’IVA. Rebaixar l’IVA aplicable a aliments bàsics i productes d’hi- giene, acabant amb un gran nombre de les reduccions i deduccions respecte a la mitjana europea. 71. Augmentar el finançament estructural del transport públic. Garantir unes tarifes assequibles i estables que fomentin l’ús del transport públic i redueixin la dependència del vehicle privat, mitjan- çant un model de finançament suficient i pluriennal, basat en la corresponsabilitat de les adminis- tracions competents. Reclamar a l’Estat una aportació estructural que contribueixi a garantir aquest model i a revertir el dèficit de finançament acumulat de l’ATM de Barcelona. 72. Dissenyar un pla de reducció sectorial de la inflació. Presentar un pla conjunt entre l’Administra- ció General de l’Estat i les comunitats autònomes per combatre la inflació dels sectors on ha crescut més (aliments, energia, habitatge), analitzant marges de benefici, competència sectorial, política de subsidis i colls d’ampolla que permetin acordar mesures conjunturals i estructurals com a alternativa a mesures que perjudiquen la classe treballadora. 73. Automatitzar i ampliar el bo social elèctric. Reduir els obstacles burocràtics per accedir al bo so- cial elèctric, automatitzant-ne la concessió, ampliant els llindars de renda per accedir-hi i revisant els límits de consum bonificat per adaptar-los a les necessitats energètiques reals de les llars. C. Un model econòmic i una fiscalitat més justes El model econòmic de l’Estat espanyol basa el seu creixement a incrementar el número de treballadors que cotitzen però amb un predomini de sous baixos. Un model basat en el turisme i els serveis low cost, que precaritza els llocs de treball i que només beneficia una minoria, sense propiciar un creixement eco- nòmic inclusiu que beneficiï també els treballadors autònoms i assalariats. Cal apostar per un model que prioritzi el desenvolupament de llocs de treball d’alt valor afegit, incrementant la productivitat i els sous de la classe treballadora. A 2026, l’Estat espanyol lidera el creixement a la zona euro de forma destacada: segons l’FMI, el seu PIB creixerà un 2,5 % el 2026, més del doble que la mitjana de la UE i superant àmpliament França (0,4 %) i Alemanya (1,3 %). Tanmateix, aquest creixement no es reflecteix en un augment sostingut de les rendes de les famílies i els salaris de la classe treballadora. El retorn del capital s’ha mantingut superior al retorn del treball, una evidència empírica les darreres dècades, i la riquesa s’ha acumulat cada cop en menys mans. El resultat és una classe treballadora empobrida i una estructura de mercat oligopolística dominada per grans empreses que no tenen cap problema a l’hora de fer servir el seu poder de mercat per incrementar el benefici a costa dels consumidors. A l’Estat espanyol, aquesta tendència ha estat visible els darrers quinze anys amb el procés de concentra- ció bancària que ha esborrat el model de caixes d’estalvi arrelades al territori i amb una funció social. Els grans bancs que n’han resultat han assolit els darrers anys beneficis rècord i nodreixen un IBEX-35 en què també hi destaquen les grans empreses energètiques o constructores, que es beneficien de la capacitat de capturar recursos de l’Estat i de tècniques d’elusió fiscal que els permeten abonar uns tipus efectius inferiors als de no només la classe treballadora sinó també de moltes petites i mitjanes empreses.
Señalar un error