Economía

Tema (clasificación de PiensaEnTuVoto)

✓ Verificada

Texto literal del programa oficial · pág. 21

“72. Dissenyar un pla de reducció sectorial de la inflació. Presentar un pla conjunt entre l’Administra- ció General de l’Estat i les comunitats autònomes per combatre la inflació dels sectors on ha crescut més (aliments, energia, habitatge), analitzant marges de benefici, competència sectorial, política de subsidis i colls d’ampolla que permetin acordar mesures conjunturals i estructurals com a alternativa a mesures que perjudiquen la classe treballadora.”

El texto se ha extraído automáticamente del PDF oficial; puede perder el formato (negritas, saltos de línea). Consulta siempre el original.

Ver en la fuente (pág. 21)

Ver en el programa completo

Página de la fuente

21 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA 68. Traspassar els recursos necessaris per a la creació d’una prestació universal per criança adaptada a cada territori. La distribució d’una prestació universal per criança a partir de 200 euros per família que s’elevi en aquells territoris amb un cost de vida més alt, com és Catalunya, permetria una redistribució de la riquesa i una reducció de la pobresa a molt curt termini. Segons estudis re- cents, una prestació d’aquest volum podria reduir la pobresa infantil extrema a l’Estat en un 43 % (del 13,7 % actual al 7,8 %) i el risc de pobresa infantil en un 27 %. 69. Dur a terme una reforma social de l’IRPF. Augmentar el tipus màxim de l’IRPF sobre els guanys de capital del 30 % al 35 % per acabar amb el tracte de favor respecte a les rendes del treball. Alhora, cal reduir els tipus de la fiscalitat del treball per als trams inferiors als 35.000 euros per augmentar els recursos disponibles i la capacitat adquisitiva de la classe treballadora. 70. Dur a terme una reforma social de l’IVA. Rebaixar l’IVA aplicable a aliments bàsics i productes d’hi- giene, acabant amb un gran nombre de les reduccions i deduccions respecte a la mitjana europea. 71. Augmentar el finançament estructural del transport públic. Garantir unes tarifes assequibles i estables que fomentin l’ús del transport públic i redueixin la dependència del vehicle privat, mitjan- çant un model de finançament suficient i pluriennal, basat en la corresponsabilitat de les adminis- tracions competents. Reclamar a l’Estat una aportació estructural que contribueixi a garantir aquest model i a revertir el dèficit de finançament acumulat de l’ATM de Barcelona. 72. Dissenyar un pla de reducció sectorial de la inflació. Presentar un pla conjunt entre l’Administra- ció General de l’Estat i les comunitats autònomes per combatre la inflació dels sectors on ha crescut més (aliments, energia, habitatge), analitzant marges de benefici, competència sectorial, política de subsidis i colls d’ampolla que permetin acordar mesures conjunturals i estructurals com a alternativa a mesures que perjudiquen la classe treballadora. 73. Automatitzar i ampliar el bo social elèctric. Reduir els obstacles burocràtics per accedir al bo so- cial elèctric, automatitzant-ne la concessió, ampliant els llindars de renda per accedir-hi i revisant els límits de consum bonificat per adaptar-los a les necessitats energètiques reals de les llars. C. Un model econòmic i una fiscalitat més justes El model econòmic de l’Estat espanyol basa el seu creixement a incrementar el número de treballadors que cotitzen però amb un predomini de sous baixos. Un model basat en el turisme i els serveis low cost, que precaritza els llocs de treball i que només beneficia una minoria, sense propiciar un creixement eco- nòmic inclusiu que beneficiï també els treballadors autònoms i assalariats. Cal apostar per un model que prioritzi el desenvolupament de llocs de treball d’alt valor afegit, incrementant la productivitat i els sous de la classe treballadora. A 2026, l’Estat espanyol lidera el creixement a la zona euro de forma destacada: segons l’FMI, el seu PIB creixerà un 2,5 % el 2026, més del doble que la mitjana de la UE i superant àmpliament França (0,4 %) i Alemanya (1,3 %). Tanmateix, aquest creixement no es reflecteix en un augment sostingut de les rendes de les famílies i els salaris de la classe treballadora. El retorn del capital s’ha mantingut superior al retorn del treball, una evidència empírica les darreres dècades, i la riquesa s’ha acumulat cada cop en menys mans. El resultat és una classe treballadora empobrida i una estructura de mercat oligopolística dominada per grans empreses que no tenen cap problema a l’hora de fer servir el seu poder de mercat per incrementar el benefici a costa dels consumidors. A l’Estat espanyol, aquesta tendència ha estat visible els darrers quinze anys amb el procés de concentra- ció bancària que ha esborrat el model de caixes d’estalvi arrelades al territori i amb una funció social. Els grans bancs que n’han resultat han assolit els darrers anys beneficis rècord i nodreixen un IBEX-35 en què també hi destaquen les grans empreses energètiques o constructores, que es beneficien de la capacitat de capturar recursos de l’Estat i de tècniques d’elusió fiscal que els permeten abonar uns tipus efectius inferiors als de no només la classe treballadora sinó també de moltes petites i mitjanes empreses.

Señalar un error