Transporte

Tema (clasificación de PiensaEnTuVoto)

✓ Verificada

Texto literal del programa oficial · pág. 29

“128. Impulsar la descarbonització del sector del transport per carretera. Simplificar els procediments administratius per instal·lar punts de recàrrega públics i privats, garantint la disponibilitat de subminis- trament. Establir programes pluriennals d’ajuts per a l’adquisició de camions de zero emissions, acces- sibles a treballadors de pimes. Cal també vincular els programes de renovació del parc de vehicles a la retirada de vehicles antics i incentivar fiscalment l’electrificació de les flotes empresarials.”

El texto se ha extraído automáticamente del PDF oficial; puede perder el formato (negritas, saltos de línea). Consulta siempre el original.

Ver en la fuente (pág. 29)

Ver en el programa completo

Página de la fuente

29 Eleccions al Congrés 2026 | Programa electoral ESQUERRA REPUBLICANA També apostem per les pimes com a peça clau del teixit econòmic català i que sovint es troben amb difi- cultats per obtenir finançament adequat per créixer. 126. Adoptar una política industrial activa que aposti per grans projectes industrials a Catalunya. Cal substituir els PERTE, que acaben aquest 2026, per projectes estratègics amb una gestió des- centralitzada, recuperant la idea del PERTE territorial que serveixi per mobilitzar els recursos que l’Estat espanyol ha estat incapaç de distribuir. 127. Alinear la política industrial amb l’aposta del Made in Europe: – Ampliar el volum i el marc temporal del Programa Auto+ per accelerar l’electrificació del parc de vehicles i la instal·lació de punts de recàrrega atorgant més pes al criteri de fabricació a la Unió Europea. – Prioritzar la contractació pública, la fabricació local i la sostenibilitat, especialment en sectors clau en matèria de llocs de treball de qualitat i cohesió territorial. 128. Impulsar la descarbonització del sector del transport per carretera. Simplificar els procediments administratius per instal·lar punts de recàrrega públics i privats, garantint la disponibilitat de subminis- trament. Establir programes pluriennals d’ajuts per a l’adquisició de camions de zero emissions, acces- sibles a treballadors de pimes. Cal també vincular els programes de renovació del parc de vehicles a la retirada de vehicles antics i incentivar fiscalment l’electrificació de les flotes empresarials. 129. Exigir que el Ministeri d’Indústria defensi davant la Comissió i el Consell la candidatura del clúster químic de Tarragona com a projecte estratègic en el marc del Pla d’Acció per a la Indústria Química de la UE (EU Critical Chemical Sites), impulsant-ne la descarbonització. G. Impulsar una transició energètica justa, ecològica i accessible El model energètic de l’Estat espanyol ha demostrat ser un sistema fortament centralitzat, àgraf i domi- nat per monopolis territorials i un oligopoli clàssic que opera en la generació, distribució i comercialitza- ció. Aquesta falta de competència real, sumada a les ineficiències d’un sistema marginalista de fixació de preus que extreu rendes de les famílies i les empreses per maximitzar els beneficis dels grans operadors, ha provocat un encariment insostenible de l’electricitat. Aquesta realitat ha situat la ciutadania davant l’anomenat trilema energètic: la vulnerabilitat de la seguretat de subministrament, l’impacte econòmic dels alts costos de l’energia i la necessitat urgent de reduir emissions de CO2. Davant d’un model allunyat dels usuaris i del teixit productiu, cal que la Generalitat de Catalunya assumeixi una capacitat de decisió plena en la planificació i la governança de les xarxes elèctriques per garantir una transició alineada amb les necessitats territorials i la preservació del medi natural. Aquesta transformació només serà possible si passem d’un esquema vertical i concentrat a un model energètic 100 % renovable, descentralitzat, distribuït i de proximitat (km0). Cal impulsar noves eines normatives que transposin de manera efectiva les directives del Clean Energy Package i la Directiva de Mercat Interior de la UE, acompanyades d’una revisió profunda de la fiscalitat energètica que penalitzi les emissions i posi fi als senyals contradictoris actuals. Alhora, l’Administració ha de prioritzar l’electrifica- ció del sistema, destinant els combustibles renovables únicament als sectors industrials difícilment elec- trificables, i dotar el país de xarxes de transport i distribució adequades, capacitat d’emmagatzematge, xarxes intel·ligents (smart grids) i una gestió flexible de la demanda que no faci recaure els costos de la transició sobre els consumidors. En definitiva, la transició energètica és una revolució que ha de democratitzar el mercat energètic, allibe- rar-lo d’oligopolis i garantir l’accés a l’energia a preus justos com a bé de primera necessitat. Per fer-ho possible, cal convertir la ciutadania, les cooperatives, les pimes i els municipis en actors actius del sistema mitjançant l’autoconsum col·lectiu, les comunitats energètiques locals i la participació en la gestió de la xarxa. Aquesta és l’aposta per a una Catalunya compromesa amb els objectius globals de l’Agenda 2030:

Señalar un error